2. La infometria
3. La intel·ligència competitiva i la gestió del coneixement
4. La intel·ligència estratègica
5. La fundamentació
6. Context de la nostra proposta
7. Ecologia de la informació
8. Referències bibliogràfiques
Davant d'aquest just requeriment, la intel·ligència competitiva definida com el procés sistemàtic d'obtenció, tractament, anàlisi, representació, interpretació, difusió de la informació sobre la indústria i els competidors, orientat a donar suport a la presa de decisions directives, representa una funció organitzativa d'un enorme valor estratègic. L'avantatge que proporciona la seva implementació en el sí de les organitzacions explica que en les darreres dècades hagi gaudit d'una ràpida expansió fins al punt de constituir-se a la vegada en una emergent pluridisciplina científica. Els països que han reconegut l'enorme potencial de la gestió estratègica del coneixement - els EUA, Japó, Alemanya, França i els països francòfons i Suècia principalment - lideren al món la pràctica i els desenvolupaments conceptuals en matèria d'intel·ligència competitiva.
L'origen de la intel·ligència competitiva es situa en la pràctica de la vigilància tecnològica que consisteix en el procés de cerca i anàlisi de la informació sobre les innovacions científiques, tècniques i tecnològiques que poden representar un risc o una oportunitat per a les empreses. La vigilància tecnològica opera tradicionalment a partir de l'explotació de les bases de dades d'articles científics i de patents. Aquests procediments analítics per a la síntesi del coneixement útil quan remeten a les línies d'investigació científica, són competència de la cienciometria, i quan remeten a patents són competència de la patentometria o biblometria de patents.
La innovació i la capacitat per millorar la qualitat dels productes han guanyat un paper importantíssim per a les empreses en l'era del coneixement. Fins al punt que l'impacte de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació i la urgència que imposa la creixent competència en un mercat globalitzat han provocat que la direcció estratègica i els estudis en matèria d'estratègia a les organitzacions hagin estat focalitzats i en alguns casos reduïts, a la consideració unilateral del triple factor competència - tecnologia - innovació.
Aquest unilateralisme és un dels principals trets, limitatiu al nostre entendre, dels plantejaments actuals de la intel·ligència competitiva que hom pot constatar a partir de l'observació de les pràctiques empresarials i de la revisió de la literatura especialitzada. En contraposició començen a guanyar terreny, especialment a Europa, els plantejaments que posen èmfasi en el fet que més enllà d'una societat informacional o del coneixement, assistim a l'era de la intel·ligència.
Enfront de plantejaments empresarials guiats per enfocaments agressius d'arrelam liberal, infoxicats (en terminologia de Cornella, 1994) o apressats, marcats obsessivament pels conceptes d'èxit, competitivitat i innovació, s'imposa la gestió intel·ligent i integral, més d'acord a la sostenibilitat del progrés i a la naturalesa real de la tasca "domèstica" de les organitzacions, basada això sí, en el concepte d'estratègia.
És conegut que l'estratègia de les organitzacions consisteix a la pràctica en la capacitat de mesurar i controlar tot el conjunt de factors que condicionen la seva activitat, per la qual cosa és preceptiu - si volem donar cobertura a la gestió intel·ligent - ampliar al màxim el camp d'actuació dels procediments analítics de les disciplines de mesura i avaluació, les anomenades mètriques, en el seu conjunt.
La infometria, definida com l'anàlisi quantitatiu de la informació, proporciona resultats no només quantitatius, sinó també qualitatius, relacionals i conceptuals, útils per a l'avaluació de la producció de les organitzacions i per a la determinació de les xarxes de relació entre els agents implicats en la mateixa. La seva funció de marc arquitectural del conjunt de les subdisciplines mètriques i d'agent homogeneitzador de l'aplicació del conjunt de tècniques i mètodes de les disciplines instrumentals de mesura, com l'estadística o la matemàtica de la informació, interfereixen en els procediments analítics desenvolupats en l'operatiu de les funcions d'intel·ligència a les organitzacions.
La infometria ens permet passar a considerar des d'una sola plataforma disciplinar tots els nivells de l'activitat organitzativa, quantificar i avaluar l'entorn, la capacitació i objectius de l'organització, la competència, les variables econòmiques així com els factors tecnològic i científic, i els condicionats de l'estratègia adoptada. La seva potencialitat ens eleva fins a un nou marc d'actuació que va més enllà de la intel·ligència competitiva i que anomenem intel·ligència estratègica.
El camí però no és aplanat. Els dèficits relatius a la fonamentació científico-disciplinar del conjunt dels procediments que la intel·ligència estratègica presenta, provenen del seu caràcter pluridisciplinar i exhaustiu però principalment de les complexes dificultats actuals de la infometria en sistematitzar les metodologies i tècniques d'anàlisi aplicades en els diferents modes, nivells, fases i desplegaments operatius.
En l'adopció d'un plantejament estratègic sostenible i apostant per una gestió intel·ligent, optem per la integració de totes les tipologies de vigilància per a la proactivació dels recursos i objectius de l'organització en la intel·ligència estratègica, però també consegüentment, optem per la incorporació estructural de les subdisciplines mètriques corresponents que hauran de proporcionar l'anàlisi del seu segment de vigilància.
Heus aquí en síntesi la necessitat essencial de la recerca que justifica i presenta aquest treball: només podem mantenir l'horitzó i sentit proposats si podem fonamentar la pràctica de la intel·ligència estratègica en bases científiques mitjançant la sistematització dels procediments analítics emprats en el marc constitutiu d'una disciplina mètrica global tal com la infometria, que garanteixi amb el rigor necessari la homogeneïtat metodològica i tècnica de l'operatiu d'aquella, la seva universalitat i extensibilitat.
La infometria proporciona a la intel·ligència bona part de l'ormeig constituït pels seus mètodes i tècniques que la situen com l'eix vertebrador del mode operatiu de la mateixa. No és per això estrany que justament la bibliometria de patents i la cienciometria, subdisciplines de la infometria, es trobin en l'origen genealògic de la vigilància tecnològica i en el de la intel·ligència competitiva.
En l'àmbit de les ciències de la informació i de la documentació, en les darreres dècades, la funció de suport de les disciplines mètriques a les organitzacions s'ha demostrat especialment útil, com ja hem apuntat, en l'anàlisi de la producció científica i de patents, en tant que moltes activitats organitzatives depenen en bona part d'estar ben informades de les tendències de la investigació científica i de les oportunitats tecnològiques. Però també molts estudis sobre els mètodes i tècniques d'anàlisi infomètrica s'han desenvolupat lluny de la competència d'aquests àmbits. És destacable, per exemple, la gran importància del valor d'ús que aquests estudis han tingut en l'àmbit de l'exploració dels mercats.
La capacitat omnicomprensiva, extensiva i transferencial de la infometria és fonamental per copsar el seu enorme potencial i la seva incidència en l'estructura operativa de la intel·ligència organitzativa.
A partir d'una valoració detallada de l'àmbit d'aplicació de la intel·ligència competitiva, en aquesta investigació es recull aquesta extensió i es contextualitza la seva competència apuntant l'horitzó del que aquí hem definit com intel·ligència estratègica fonamentada en el tractament sistemàtic de la informació global que condiciona i implica estratègicament l'activitat de l'organització.
Els darrers desenvolupaments conceptuals en matèria d'intel·ligència competitiva apunten a una ampliació de l'horitzó en l'anàlisi dels factors condicionants de qualsevol activitat organitzativa orientada a la projecció d'aquesta, que obliguen a l'expert a centrar l'atenció de manera sistemàtica no únicament en matèria d'innovació i/o en particular de l'avantatge que pot proporcionar la tecnologia en aquesta dinàmica, sinó en tots aquells àmbits que determinen globalment de manera directa o indirecta la consecució dels seus objectius.
En aquest replantejament intercedeix però la competència de la gestió del coneixement. Des de la seva emergència, en la dècada dels noranta, tradicionalment s'ha considerat que la gestió del coneixement s'ocupa dels coneixements interns organitzatius: recursos, processos, estructura, etc (Alavi i Leidner, 1999, Davenport, De Long i Beers, 1998; Andreu i Sieber, 1999; Pan i Scarbrough, 1999; Rastogi, 2000); mentre la intel·ligència competitiva explora els senyals de l'exterior i s'orienta vers el futur (Nordey, 2000).
Al nostre entendre, si bé certament, en les darreres dècades la gestió del coneixement s'ha plantejat com una disciplina complementària a la intel·ligència competitiva (Smith i Fletcher, 1999; Nordey, 2000; Kalb, 2000a), i fins i tot s'ha anunciat en alguns cercles la seva immediata fusió (Kalb, 2000b; Escorsa i Maspons, 2001), la intel·ligència competitiva ha anat abastant, moguda per la necessitat d'un replantejament continu de la seva definició, els àmbits afins i externs als que pròpiament i de forma tradicional provenien de la vigilància tecnològica.
En l'estat actual del desplegaments conceptuals consultats al llarg d'aquesta investigació, la intel·ligència en la seva darrera formulació que aquí presentem ha deixat de ser intel·ligència competitiva per manifestar-se pròpiament com intel·ligència estratègica. Ha integrat pràcticament tots els nivells de vigilància entre els quals hi ha la vigilància tecnològica que fonamenta la intel·ligència competitiva i la vigilància organitzativa idèntica a la gestió del coneixement. Aquesta integració situa definitivament en un pla elevat la intel·ligència estratègica per sobre de la intel·ligència competitiva i de la gestió del coneixement que passen a col·locar-se com fases constitutives d'un procés de rang superior.
Aquesta projecció ens ha de permetre obtenir uns criteris objectius d'ordenació que possibiliten la deducció d'una classificació sistemàtica tipològica d'indicadors infomètrics amb validesa universal per a qualsevol nivell de l'activitat organitzativa i per a qualsevol forma d'anàlisi mètrica. Aquesta classificació es materialitza en una taula de classificació universal d'indicadors infomètrics.
En abstracte, aquesta evolució indica el progrés ascensional del saber estratègic partint de les disciplines quantitatives, la mètrica de la informació, sobre les que arrela com fonaments la tipologia d'intel·ligència que els procediments de vigilància desplegats permeten assolir en la seva mediació assimilable a un tronc de distribució entre elles.
Etapes |
Model d'intel•ligència organitzativa de la dècada dels anys 90 |
Model d'intel•ligència organitzativa del nou mil•leni |
Analogia |
L'arbre de la intel•ligència |
| Integració activa en la direcció estratègica | Intel•ligència competitiva | Intel•ligència estratègica | La corona de la intel•ligència assolida |  |
| Activitat instrumental funcional de l'organització | Vigilància tecnològica | Vigilància de l'entorn, de l'organització, de la competència, econòmica, tecnològica i estratègica | El tronc dels procediments de vigilància desplegats | |
| Quantificació i anàlisi dels factors condicionants de l'activitat de l'organització | Bibliometria: cienciometria i patentometria | Infometria | Les arrels mètriques |
Taula_0 : Analogia de l'arbre de la intel•ligència aplicada a les etapes i models de la intel•ligència organitzativa
L’any 1993 dins de la col•lecció “Que sais-je?” (París, Presses Universitaires de France) Michel Callon, Jean-Pierre Courtial i Hervé Penan publicaven La Scientométrie. L’any 1995, els autors presentaven per al públic espanyol la traducció actualitzada i ampliada de la mateixa obra, en edició de Ediciones Trea, amb el subtítol El estudio cuantitativo de la actividad científica: De la bibliometría a la vigilancia tecnologica.
La dècada dels anys 90 va ser un període de maduració en l'àmbit francòfon i un període de consolidació en l'àmbit anglosaxó del concepte de vigilància de l'entorn (Cohen, 2000) i en ell la intel•ligència competitiva va emergir com el concepte final del procés apuntat.
L'emergencia de la intel•ligència competitiva es consolida a tot el món a finals del segle XX. A l'estat espayol, l’any 2001, Pere Escorsa i Ramon Maspons publicaven en Pearson Educación, De la vigilancia tecnologica a la inteligencia competitiva.
Amb l'arribada del nou mil•leni, la intel•ligencia competitiva comença a demostrar-se insuficient per abastar la complexa xarxa d'interessos que travessa la gestió estratègica de les organitzacions. Per tal de proporcionar els elements que neutralitzin aquest dèficit, enguany, any 2004, aquesta investigació es presenta al públic amb el títol Fonaments de l’anàlisi infomètrica i amb el subtítol De la intel•ligència competitiva a la Intel•ligència estratègica.
Es planteja doncs en els termes i sentit que exposarem una nova compleció d’aquest trajecte que va:
1. De la bibliometria a la vigilància tecnològica
2. De la vigilància tecnològica a la intel•ligència competitiva
3. De la intel•ligència competitiva a la intel•ligència estratègica
L’estratègia es defineix en general com l’art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat. En l’àmbit polític, per exemple, és la coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d'un estat, d'un grup o d'un partit. En l’àmbit empresarial és la direcció i l’abast d’una organització a llarg termini que permet aconseguir avantatges per a l’organització mitjançant la seva configuració de recursos en un entorn canviant, per fer front a les necessitats dels mercats i satisfer les expectatives dels elements amb capacitat d’influència en l’estratègia de l’organització (stakeholders): accionistes, institucions financeres, directius, treballadors, compradors, proveïdors, comunitat local, etcètera.
Entenem que:
en termes d’optimització de la capacitat competitiva i de gestió estratègica hem de passar a considerar els factors que emmarquen externa i internament l’exercici d’aquesta competència: no podem limitar l’exercici de la intel•ligència a l’àmbit de la competència relativa a factors d’innovació.
1) en termes d'ecologia de la informació, el concepte d'estratègia identifica millor el nou espai obert amb l'extensió del concepte d'intel•ligència, i el trànsit d'un model basat en la mesura de la potencialitat d'èxit segons una referència externa a un model basat en una referència integral: entorn, objectius i capacitació, factors de risc, etc.
* * *
Resta així dibuixada una revisió del panorama general de les ciències de la informació i de la comunicació, éssent fonament per a aquestes, els resultats de la present investigació que apunten a un redimensionament de les mateixes
Alavi, M.; Leidner, D. (1999). “ Knowledge Management Systems: Emerging Views and Practices from the Field” . [Recurs electrònic]. En: Proceedings of the 32nd Hawaii International Conference on System Sciences .
< http://csdl.computer.org/comp/proceedings/hicss/1999/0001/07/00017009.pdf .>. [Consulta: 17/07/2004].
Andreu, R; Sieber, S. (1999). "La gestión integral del conocimiento y del aprendizaje". Economía Industrial, nº 326. Madrid.
Callon, M.; Courtial, J.P.; Penan, H. (1993). La Scientométrie . Que sais-je? N. 2727. París: Presses Universitaires de France.
Callon, M; Courtial, J-P.; Penan, H. (1995). Cienciometría. El estudio cuantitativo de la actividad científica: de la bibliometría a la vigilancia tecnológica. Gijón: Ediciones Trea.
Cohen, C. (2000). La surveillance de l'environnement de l'entreprise, la veille strategique et l'intelligence strategique: des concepts differents mais complementaires .
[Recurs electronic]. < www.veilledulendemain.com/fichiers/wp598.pdf .> [Consulta: 21/07/2004 ]
Cornella, A. (1994). Los recursos de información . Madrid : McGraw-Hill/ESADE.
Davenport , T.; De Long, D.; Beers, M. (1998). Proyectos exitosos de gestión del conocimiento . Harvard Deusto Business Review.
Escorsa, P.; Maspons, R. (2001). De la vigilancia tecnológica a la inteligencia competitiva . Madrid : Prentice Hall, Pearson Education.
Escorsa, P. (2002). De la vigilància tecnològica a la intel·ligència competitiva [en línia] : conferència inaugural dels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC del segon semestre del curs 2001-2002 (15 de setembre de 2001). [Barcelona]: UOC.
< http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/escorsa0202/escorsa0202.html .> [Consulta: 12/07/2004].
Gibbons, P. T.; Prescott, J. E. (1996). “Parallel competitive intelligence processes in organisations”. International Journal of Technology Management ,11, 162-178.
Johnson, G.; Scholes, K. (2001). Dirección estratégica. Madrid : Prentice Hall, Pearson Education. 5ªEd.
Kalb, C. (2000a). “Conducting intelligence ethically”. En J. P. Miller (Ed.): Millennium intelligence (pp. 189-202). Medford , NJ : CyberAge Books.
Kalb, C. (2000b). "Welcome to the 21st Century". Competitive Intelligence Review , vol. 11. nº 11.
Nordey, P. (2000). De la documentation à l'intelligence économi que.
< http://www.neteconomie.com/perl/navig.pl/neteconomie/infos/article/20000921234726 > [Consulta: 12/07/2004].
Pan, S.; Scarbrough, H. (1999). "Knowledge management in practice: An exploratory case study". Technology Analysis&Strategic Management , setembre.
Rastogi, P.N. (2000). "Knowledge Management and Intellectual Capital. The new virtuous reality of Competitiveness". Human Systems Management , vol.19.
Smith, D.; Fletcher, J. (1999). "Fitting Market and Competitive Intelligence into Knowledge Management jigsaw Understanding the Impact". Marketing and Research Today , vol. 28, nº 3.