2. Horitzons de vigilància tecnològica
2.1 Vigilància tecnològica i vigilància estratègica com antecedents de la intel·ligència competitiva
2.2 L'extensió de la vigilància tecnològica: de la vigilància estratègica a la vigilància estratègica anticipativa
3. Deducció de les vigilàncies que incorpora la intel·ligència
4. Referències bibliogràfiques
En el registre bibliogràfic la tematització de la VT és contemporània. Una de les primeres definicions de VT data de 1992 i en ella es defineix en un sentit genèric com "l'observació i l'anàlisi de l'entorn científic, tècnic i tecnològic i dels impactes econòmics presents i futurs per deduir-ne les amenaces i les oportunitats de desenvolupament" (Jakobiak, 1992).
La idea de VT anirà completant-se fins a definir-se com l'activitat consistent en "realitzar de forma sistemàtica, la captura, l'anàlisi, la difusió i l'explotació de les informacions tècniques útils per a la supervivència i el creixement de l'empresa. La vigilància ha d'alertar sobre qualsevol innovació científica o tècnica susceptible de crear oportunitats o amenaces” (Escorsa, 2002).
El procés de compleció d'aquesta definició que s'ha satisfet durant aquest període de dues dècades és significatiu. A tall orientatiu recollim per ordre cronològic les definicions més significatives de vigilància tecnològica que al llarg d'aquesta investigació hem trobat i hem seleccionat i tot seguit el comentarem.
| DEFINICIONS DE VIGILÀNCIA TECNOLÓGICA | ||||
| nd | Autor | Any | TP | Definició |
| 1 | Jackobiak | 1992 | VT | La vigilància tecnològica consisteix en l'observació i l'anàlisi de l'entorn científic, tecnològic i dels impactes econòmics presents i futurs, per a identificar les amenaces i les oportunitats de desenvolupament |
| 2 | Wheelwright | 1992 | VT | La vigilància tecnològica està constituïda pel conjunt de tècniques que permeten organitzar de manera sistemàtica l'acumulació, l'anàlisi, la difusió i l'explotació de les informacions tècniques útils per a la supervivència i creixement de l'empresa. Té la missió d'alertar als responsables de l'empresa de tota innovació científica o tècnica susceptible de modificar el seu entorn |
| 3 | Jackobiak i Dou | 1992 | VT | La vigilància tecnològica és l'observació i l'anàlisi de l'entorn seguits per la difusió ben especificada de les informacions seleccionades i analitzades, útils per a la presa de decisions estratègiques. |
| 4 | Werner i Degoul | 1994 | VT | La vigilància tecnològica és el mitjà de fer emergir els elements estratègics per a l'empresa d'entre la masa d'informació disponible. |
| 5 | Lesca | 1994 ai b | VT | La vigilància tecnològica inclou els esforços que l'empresa dedica, els mitjans de que es dota i les disposicions que prén amb l'objectiu de conèixer totes les evolucions i novetats que es produeixen en els dominis de les tècniques que li concerneixen actualment o són susceptibles d'afectar-li en el futur. |
| 6 | Martinet i Martí | 1995 | VT | La vigilància tecnològica permet a l'empresa determinar els sectors d'on vindran les majors innovacions tant per als processos com per als productes que tenen incidència en l'empresa. |
| 7 | Lesca i Schuler | 1995 | VT VES | La vigilància tecnològica és el dispositiu informacional pel qual l'empresa detecta i tracta els senyals anunciador d'esdeveniments susceptibles d'influir sobre la seva peremnitat. La finalitat de la vigilància estratègica és permetre a l'empresa de reduir la seva incertesa notablement anticipant les ruptures potencials en l'evolució del seu entorn socio-econòmic i tecnològic. |
| 8 | Martinet i Martí | 1995 | V | Vigilància és el seguiment passiu de l'entorn enfront de la Intel·ligència que presenta un caràcter més actiu. |
| 9 | Palop i Vicente | 1995 | Vp | Vigilància passiva (scanning) consisteix en escrutar de forma rutinària un ampli conjunt de fonts de dades amb l'objectiu de trobar afers d'interès |
| 10 | Palop i Vicente | 1995 | Va | La vigilància activa (monitoring) és la recerca regular d'informació rellevant sobre activitats seleccionades, per a proveir un coneixement continu dels desenvolupaments i les tendències emergents. El monitoreig es caracteritza per la seva naturalesa investigadora i descobridora. |
| 11 | V | Watching té un significat més general, que inclou tant la Vp i la Va, es refereix al sistema d'organització de l'observació, anàlisi i difusió precisa de l'observació per a la presa de decisions en l'empresa | ||
| 12 | Rouach | 1996 | VT | La vigilància tecnològica és l'art de descobrir, recollir, tractar, emmagatzemar informacions i senyals pertinents, febles i fortes, que permetran orientar el futur i protegir el present i el futur dels atacs de la competència. Transfereix coneixements de l'exterior a l'interior de l'empresa |
| 13 | Palop i Vicente | 1999 | V | L'esforç sistemàtic i organitzat per l'empresa d'observació, captació, anàlisi, difusió precisa i recuperació d'informació sobre els fets de l'entorn econòmic, tecnològic, social o comercial, rellevants per a la mateixa per a poder implicar una oportunitat o amenaça per a aquesta, amb objecte de poder prendre decisions amb menor risc i poder avançar-se als canvis. |
| 14 | Nordey | 1999 | VT | La vigilància tecnològica contribueix a la Inteligència econòmica, però no és suficient per a completar la intel·ligència econòmica |
| 15 | J.Michel | 1999 | VIF | La veille informative n'est, somme toute, qu'un dispositif organisé, intégré et finalisé de collecte, traitement, diffusion et exploitation de l'information qui vise à rendre une entreprise, une organisation, quelle qu'elle soit, capable de réagir, à différents termes, face à des évolutions de son environnement |
| 16 | Escorsa | 2002 | VT | La VT consisteix en realitzar de forma sistemàtica, la captura, l'anàlisi, la difusió i l'explotació de les informacions tècniques útils per a la supervivència i el creixement de l'empresa. La vigilància ha d'alertar sobre qualsevol innovació científica o tècnica susceptible de crear oportunitats o amenaces |
Taula 1 : Algunes definicions de vigilància en la dècada 1992-2002
De la seqüenciació d'aquestes definicions podem detectar uns períodes on varia la concepció del concepte de VT.1r moment . Fins a 1994 no són clars els límits de la competència de la VT. La VT és vigilància tecnològica de la tecnologia o vigilància tecnològica estratègica?. Per alguns autors (Jackobiak, Dou, Werner, Degoul, etc) la VT pot identificar les amenaces no només tècniques o tecnològiques sinó econòmiques i en general de l'entorn. En aquest sentit, per a aquests autors, no és clar si la vigilància és tecnològica en tant que s'ajuda d'instruments tecnològics i és a la vegada, vigilància amb una funció estratègica en general. Per a altres (Wheelwright) la vigilància és tecnològica en tant es centra en els avantatges que deriven de les innovacions tècniques i tecnològiques.
2n moment . A partir de 1994 es comença a distingir una vigilància estratègica 2 d'una VT (Martinet i Martí, Lesca i Schuler) i diferents subtipologies de vigilància: scanning, monitoring, searching, etc (Palop i Vicente). La irrupció amb força a partir d'aquesta data de la IC, fa que la VT aparegui clarament subordinada a la IC (Rouach) o que es distingeixi una vigilància informativa 3 de la clàssica VT que apareix com subtipus de VIF (J.Michel).
2 En endavant VES.
3 En endavant VIF.
La VES és un concepte associat a les primeres anàlisis de la pràctica de la vigilància a la dècada dels anys 80, mentre la VIF és un concepte més recent associat a l'emergència de la teoria de l'anomenada Societat de la Informació i de la IC. En aquest darrer sentit, la VIF s'interpreta com una multi-disciplina integradora de les diferents tipologies de vigilància informativa o bé com una modalitat derivada particular d'una VIF de naturalesa finalista i decisional (J.Michel, 1999).
Des del nostre punt de vista, manca la tercera i definitiva orientació meta-pràctica al voltant del desenvolupament de la teoria de la vigilància, que anomenem vigilància intel·ligent o integral 4, si bé la seva pràctiva efectiva resta condicionada a la sistematització de l'aplicació seqüencial de les diferents tipologies de vigilància que l'integren.
4 En endavant VIN
A) Porter (1986) va distingir cinc paràmetres o forces principals que condicionen el futur d'una empresa i la dinàmica de la competència en un sector: (1) els elements concurrents actuals i potencials ( les entrants potentiels ), (2) els proveïdors ( fournisseurs ), (3) els clients o els mercats ( clients ), (4) els productes i serveis ( substituts ) corresponents a l'àmbit ciència-tècnica-tecnologia i (5) la rivalitat i la competència activa existent (concurrents du secteur).
B) En base a l'estructuració establerta per Porter, Martinet et Ribault (1989) varen proposar les tipologies de vigilància a les que remeten aquests paràmetres:
a) La VC (Veille concurrentielle) agrupa l'atenció als elements concurrents (1),
b) La VT (Veille technologique) considera els productes i serveis tecnològics (sustituts) (4).
c) La VM 6 (Veille commerciale) concerneix als clients, mercats i proveïdors (2 i 3).
d) La VN (Veille environnementale) de l'empresa en relació al nucli on convergeix la competència real (5) .
C) Calori, Atamer i Laurent (1988) haurien proposat el concepte global de VES per agrupar aquestes quatre tipologies.
D) I amb el mateix esperit, Portnoff (1990) va proposar el concepte de "estratègia global" per referir-se a la vigilància global 7 com una tipologia dins de la VES.
Figura 1 : Els 4 tipus de vigilancia (Veille) associats als cinc paràmetres de Porter segons Martinet et Ribault (1989) [ Font: Verna (1993)]
| Paràmetres de la relació empresa-competència s./Porter | Tipologia de vigilàncies Martinet i Ribault | Calori, Atamer & Laurent | Portnoff |
| Productes | Tecnològica (VT) | Estratègica (VES) | Tecnològica (VT) |
| Elements concurrents | Competitiva (VC) | Competitiva (VC) | |
| Client/ Proveïdors | Comercial (VM) | Comercial (VM) | |
| Entorn a la competència del sector | De l'entorn (VN) | Global (VG) |
Taula 2 : Els 4 paràmetres associats a la vigilancia s/Porter i les propostes d'agrupació de Martinet i Ribault, Calori, Atamer i Laurent i de Portnoff
L'ordenació en base a la seva importància creixent que situa en primer lloc la VT, per davant de la VC, la VM, i la VG (Verna,1993) correspon també al nivell de desenvolupament de la VES que en aquesta progressió efectuen les empreses segons es tracti de petites i mitjanes fins a grans empreses5 Les consideracions sobre l'origen de la VES d'aquesta secció són extretes de l'article "LA VEILLE TECHNOLOGIQUE : UNE "ARDENTE NÉCESSITÉ" de Gérard Verna de la l'Université de Laval (Département de Management) publicat en novembre de 1993 Disponible a URL
http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/PUB/veille.html
6 Si entenem Mercat com el "Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants", i Comerç com el "Conjunt d'activitats de compra i venda i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l'objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió", (Gdlc) considerem - a efectes d'aquesta investigació i en el marc de la classificació que efectuem - sinònims, vigilància del mercat i vigilància del comerç , que identifiquem amb VM (i no amb VC per distingir-la de la vigilància competencial, VC) per referir-nos a les activitats organitzatives que tenen com objecte l'anàlisi de la informació sobre clients, proveïdors.
7 En endavant VG.
a) Un replantejament de l'oportunitat de la vigilància i de la seva naturalesa dinàmica. Les tipologies de vigilància s'apliquen segons el moment, sobre un objectiu dinàmic i en funció de les necessitats de l'organització. En la seva enunciació més cèlebre: l' objectiu de la vigilancia consisteix en "proporcionar bona informació a la persona idònia en el moment oportú (Callon, Courtial i Penan, 1993).
b) Una progressiva atenció a la preeminència i desenvolupament conceptual de la vigilància tecnològica (Lesca, Martinet, Martí, Jakobiak, Wheelwright, Werner, Degoul, etc) acompanyada de l'emergència del concepte d'intel·ligència per recollir des d'una perspectiva més elevada les investigacions en matèria de vigilància. En la convergència, durant aquest període, de les línies d'investigació en matèria de VT i d'IC sorgeix la Competitive technological intelligence (CTI) . 8
c) La consideració de noves formes d'agrupació i classificació dels tipus de vigilància i de noves tipologies de vigilància, d'entre les que destaca la vigilància informativa, de la mà de la teorització de l'anomenada Societat de la Informació .
En el primer sentit es procedeix a la temporització de:
a) L'objectiu de la vigilància. Per exemple, Jakobiak (1991) en base a Rockart (1981), tematitza la modalitat de la vigilància de la variació dels factors crítics.
b) L'aplicació de la vigilància. Cartier (1999) distingeix VT (que s'efectua a curt termini), la vigilància econòmica (VEC, que inclou VC, VM, VN) a mig termini i la VES (que inclou les mateixes tipologies de vigilància considerades a gran termini).
En el segon sentit , sorgeix amb força l'atenció sobre el factor-element innovació i recerca . Diem que la IC ha derivat principalment de la VT i ha completat la seva competència identificant-se amb el marc més ampli que agrupa la VES. Però, tot i que la pràctica de la VES en aquest sentit és extensible no només a l'àmbit de la tecnologia, sinó que també pot servir-nos per determinar l'estat del sector d'actuació de qualsevol organització (el mercat, la competència, etc,…), les oportunitats i les amenaces (creuant la informació sobre l'estat del sector amb informació sobre les innovacions en les tecnologies implicades o les expectatives futures, derivada de l'anàlisi de patents o de les línies de investigació), la IC com concepte de nova generació es desenvolupa a partir de la tematizació de la relació entre VT i VC si bé es formalitza la possibilitat d'una ICT.
En el tercer sentit , en l'àmbit teòric-científic davant de l'emergència de noves distincions tipològiques de vigilància, alguns autors tracten de procedir a la seva ordenació. A casa nostra, Cornella (1994) inspirat en Laudon i Laudon (1991) distingeix vigilància de l'entorn immediat que agruparia la VC i la VM i vigilància de l'entorn remot que agruparia la VT i la VN.
També es constata que, quan més extensiva fem la vigilància, més evident resulta la insuficiència del seu plantejament primigeni o la seva necessitat de complitud o complementació. La substitució del concepte de VT, com anàlisi de l'entorn tecnològic de l'empresa, passant per la VES fins arribar al concepte d'IC s'explica per la constatació que el concepte de vigilància ha esdevingut en els darrers anys un concepte incomplet, en el sentit que no comprèn tot el procediment que segueix l'organització de l'empresa en tot el cicle que va des del moment anterior al posterior de la producció.
Per altra banda, aquesta substitució s'ha accelerat a partir del moment que ha hagut d'incorporar versions més elaborades de VES més properes a processos intel·ligents de la informació tals com la vigilància estratègica anticipativa 9 .
Diem que aquesta insuficiència es produeix en el marc del trànsit de la societat post-industrial basada en la producció a la societat basada en la informació (Maspons, 2002). Si considerem la VES definint-la com "un procés informacional que va de la recerca pro-activa a la seva interpretació per a la seva utilització. El seu objectiu consisteix a vigilar i anticipar l'evolució de l'entorn present i potencial d'una empresa". (...) A la vista d'aquesta reorientació, la VES veu redimensionada la seva competència. "Més precisament, la VES cerca proporcionar sentit a partir de la detecció i de l'explotació de signes fiables, (...) els anomenats 'signes precoços d'alertes' captats en l'entorn. L'operació de detecció d'aquests signes s'anomena 'traque' i consisteix en l'operació d'accedir als recursos de dades per tal de seleccionar informació de caràcter anticipatiu. (...) L'operació de 'traque' i la tasca d'evidenciar informació d'aquest caràcter constitueix la VEA" (Lesca i Dourai, 2003). 10
8 Per a nosaltres, en endavant IT (Intel·ligència competitiva tecnològica). Bergeron i Hiller (2002) proporcionen referències bibliogràfiques que exemplifiquen aquesta tendència i l'emergència d'aquest concepte a finals del segle XX : "(…) the technology sector receives particular attention as a result o writings on competitive technological intelligence, or CTI (e.g., Ashton & Klavans, 1997; Coburn, 1999; Dou, 1997; see also the International Journal of Technology Management, 10[11, 1995, which devotes an entire issue to this sector). CTI focuses on scientific and technological developments by identifying, analyzing, and tracking technical and scientific assets or innovations by competitors in order to assess technological developments and enhancements, identify potential collaborative partnerships between for-profit and not-for-profit organizations, and forecast future technological threats and opportunities (Ashton & Klavans, 1997; Coburn, 1999).
9 En endavant VEA.
10 Sobre el concepte de Traque i de VEA, diu el text "Les définitions de la tâche de traque sont nombreuses (Tushman et al., 1980 ; Lesca, 1997; Lesca et Menif, 2002). Segons Lesca (1997), "la traque est une opération continue dans le temps qui met l'accent sur la recherche active d'informations à caractère anticipatif". Consultar referències bibliogràfiques a Lesca i Dourai (2003)
És evident que la vigilància a l'àmbit empresarial, no es limita a l'exploració dels agents, dels factors i de l'entorn competitiu sinó per exemple també a la de la pròpia capacitació per assumir els objectius establerts, que podem anomenar com vigilància organitzativa 11. Un exemple radical: resta per definir també la relació estructural entre la VC i la VT en el cos de una VES que ha incorporat les investigacions en matèria de VEA a la vista per altra banda del que es defineix com VIF.
| En definitiva, resta pendent la qüestió sobre l'arquitectura relacional de la vigilància sobre la que s'edifica la intel·ligència. A aquest dèficit propiciat per l'emèrgencia recent de la disciplina i que ha perdurat durant els darrers i primers anys del segle XXI fins avui, tractarem de donar resposta en aquesta investigació. |
Quadre 1: Sobre la necessitat d'una Arquitectura relacional de la vigilància
En l'esforç per avançar en aquesta línia de sistematització de la vigilància hem de destacar en general el treball de l'Escola francesa d'inteligència econòmica. 12 Són molts els autors que en podríem considerar dins d'aquest grup 13; en aquest punt, d'entre ells, fem referència en particular el treball del professor Jean Michel (1999), 14 per la seva visió clarificadora i estructurada del tema.El títol i continguts de la ponència d'aquest autor de data 11 de març de 1999 presentada en el marc de les Jornades d'informació "Outils de veille pour l'entreprise" organitzada per l'IUT de Besançon "Veille informative, veille strategique, intelligence economique.....mais au fond, qu'est-ce que la veille?" 15 són representatius de la consciència i necessitat de respondre a aquest estat dispers de la qüestió a finals del segle passat.
Entenem que Jean Michel (1999) apunta a la VIF com una pràctica humana primigènia, que éssent recent objecte de tematització és mancada de sistematizació. I ho fa presentant en els següents termes certs aspectes essencials de la seva actualitat que ens seran útils per a la nostra proposta de sistematització de la pràctica de la vigilància.
a) La VIF és el nucli conceptual i pràctic del qual deriven la resta de tipologies de vigilància.
" La veille informative n'est, somme toute, qu'un dispositif organisé, intégré et finalisé de collecte, traitement, diffusion et exploitation de l'information qui vise à rendre une entreprise, une organisation, quelle qu'elle soit, capable de réagir, à différents termes, face à des évolutions de son environnement. Que l'on parle de veille stratégique, de veille technologique ou de veille concurrentielle ou même encore d'intelligence économique, le concept de base reste le même, c'est-à-dire la veille informative finalisée et décisionnelle . Il s'agit d'obtenir les informations pertinentes et utiles qui permettent une bonne réactivité de l'institution concernée face à des menaces externes ou face à des évolutions significatives de son environnement
b) Cal atendre a definir els aspectes estratègics, metodològics i organitzatius de la vigilància informativa per procedir a sistematitzar la seva pràctica correcta.
"La veille (sous ses différentes formes et appellations) est un processus vital pour les entreprises ou organisations, mais elle n'est généralement pas correctement et durablement organisée. Les moyens qui contribuent à la veille existent souvent mais ne sont pas toujours efficacement sollicités (pensons aux structures d'information et de documentation existantes qui restent souvent à l'écart des démarches de veille stratégique).
Les membres de l'organisation ne sont pas systématiquement impliqués, ce qui conduit à une déperdition considérable de grands pans d'information utile. L'absence d'une volonté politique ou managériale claire en matière de veille informative est responsable d'une approche qui reste trop souvent vernaculaire, archaïque et anarchique. D'où la nécessité de bien prendre la mesure des aspects stratégiques, méthodologiques et organisationnels de cette veille informative " (…)"
c) La IC és una forma de VIF, caracteritzada per la seva naturalesa finalista 16 i decisional que s'ordena en base a tres perspectives de gestió: la gestió de la informació, la gestió de l'organització i la gestió de la competitivitat.
"L'intelligence économique, variante particulière de la veille informative finalisée et décisionnelle, est l'indispensable rencontre ou intégration de trois perspectives managériales : le management de l'information, le management de l'organisation et le management de la compétitivité ".
d) La VIF s'ordena en tres fases: (1) la fase d'observació i escolta, (2) la fase de comprensió i d'interpretació i (3) la fase d'integració - decisió, que s'ha d'acompanyar amb la implementació d'un dispositiu de pilotatge que garanteixi la implicació de tots els actors del procés de vigilància.
e) I integra diferents components funcionals d'entre els quals destaca:
• i. ajuda a la decisió a curt termini
• ii. orientació a mig i llarg termini
• iii. tenir en alerta (capacitat i reactivitat) les forces vives de l'organització
• iv. desenvolupar una comprensió de les evolucions de l'entorn contribuir a una cultura de l'empresa.
f) segons diferents criteris de classificació J.Michel distingeix un ampli ventall de diferents tipologies de vigilància:
| Quadre de classificació de vigilàncies segons J. Michel (1999) |
|||
| Criteri de classificació | Objecte | Característiques o Destinataris | Tipus de Vigilància |
| Segons orientació general | Observació i interpretació de les evolucions dels diversos components de l'entorn exterior a l'organització a travès dels diferents vectors d'informació i de comunicació | VN o de l'entorn extern | |
| Anàlisi de les pràctiques dels clients i dels concurrents de l'organització constituïda per les observacions sobre el terreny i dels actors implicats. | VN (VM, VC) o de les pràctiques dels actors | ||
| Segons els termes o objectiu | De la competència en els productes, bursària, parlamentària, etc | A curt termini: per a la presa de decisió reactiva | Vigilància - alerta o VC a curt termini |
| De les evolucions del client , socis o concurrents | A mig termini | VC a mig termini | |
| Comprensió dels fenòmens | A llarg termini o de cultura d'empresa | Vigilància prospectiva o VC a llarg termini | |
| Segons els graus i focalització | Vigilància orientada o pilotada | Vigilància dels factors crítics 17 | |
| Vigilància no orientada, no dirigida temàticament | Vigilància de signes fiables | ||
| Segons els destinataris dels resultats | Sobre les necessitats directives | Direcció general | VES |
| Sobre qüestions tècniques o operacionals | Direcció tècnica especialitzada | Vigilància tàctica o operacional | |
| Qüestions professionals d'interès | Quadres tècnics i actors de terreny | Vigilància informativa de condicionaments | |
| Segons els objectes o dominis | Del que és relatiu a la competència i a la posició de l'organització als mercats i el relatiu als factors de transformació de l'entorn | VES | |
| Evolucions de la recerca, R&D | VT | ||
| Sobre el mercat: productes, preus, etc. | VM | ||
| Sobre entorn jurídic | Vigilància jurídica i reglamentària | ||
| Comportaments socials dels grups d'actors (consumidors, ciutadans, joves, etc) | Vigilància socio-cultural | ||
| Emergència de nous mercats: infoconeixement | Vigilància de nous mercats | ||
Taula 3 : Tipologies de vigilancia s./ J.Michel (1999)
En aquesta classificació segons els diferents criteris exposats obtenim les següents vigilàncies que ja hem conegut: VN, VM, VC, VES, VI, VT, VM.I s'introdueixen de noves amb determinades especificitats: VC (a curt termini o alerta, a mig termini i a llarg termini o prospectiva), VF o vigilància de signes fiables, vigilància de nous mercats, Vigilància jurídica), Vigilància socio-cultural.
Entenem que encara es podrien introduir noves tipologies en la mesura que anéssim detallant l'orientació, l'objectius, el grau, el destinatari, o objectes-domini de la vigilància, però no és aquest l'objectiu de la nostra intenció.
Una distribució en clau de classificació segons els criteris exposat ens és molt útil en tant que ens proporciona una ordenació i una àmplia diversitat de tipologies de vigilància. Tanmateix, és evident que davant d'aquesta gran diversitat i després del que ja hem estat considerant, sorgeix de manera immediata la qüestió sobre quin és l'ordre operatiu sistemàtic d'aplicació d'aquestes diferents tipologies de vigilància.
Davant d'aquesta qüestió fonamental en curs hi ha hagut diferents propostes, si bé totes elles han estat de caràcter substancialment generalista.
D'entre elles esmentem les següents:
A. El mateix J.Michel (1999) apunta:
a) que la VIF s'ordena en tres fases: (1) la fase d'observació i escolta, (2) la fase de comprensió i d'interpretació i (3) la fase d'integració - decisió, que s'ha d'acompanyar amb la implementació d'un dispositiu de pilotatge que garanteixi la implicació de tots els actors del procés de vigilància,
b) d'altra, que la IE ha d'integrar la gestió de la informació, de l'organització i de la competivitat.
B. Jakobiak (1995a i b) ja va proposar sis moments operatius essencials d'aplicació si bé referits a la vigilància tecnològica. Aquestes operacions són:
1. Recerca
2. Recull
3. Difusió
4. Tractament
5. Anàlisi de validació
6. Utilització
I atribueix la competència de cadascun a tres xarxes diferenciades. Els tres primers moments són competència de la xarxa d'observadors 18, el quart i cinquè a la xarxa d'experts o analistes mentre el darrer és competència de la xarxa de decisors
C. Nordey (1999) distingeix les següents etapes des de la documentació a la Intel·ligència Econòmica.
1. Documentació
2. Vigilància documental
3. Vigilància especialitzada o sectorial
4. Vigilància global (estratègica o tàctica)
4. Intel·ligència econòmica.
En qualsevol cas, si bé la majoria d'autors convenen en la necessitat d'ordenar amb caràcter sistemàtic les tasques de vigilància, en propostes d'ordenació no és evident un acord comú.
| Calori, Atamer & Laurent |
Martinet i Ribault |
Jakobiak |
Laudon & Laudon, i Cornella |
Ashton & Klavans, i Dou |
Cartier |
Nordey |
Jean Michel |
Lesca & Dourai |
Cavaller |
||
| 1988 | 1989 | 1991 | 1991-94 | 1997 | 1999 | 1999 | 1998-99 | 2003 | 2004 | ||
| + VFC i | VER | + ICT i | Doc. | Obs. | + VIF i | + VEA i | VN | IC | |||
| VES | VT | VT | VD | VO | |||||||
| VC | VEI | VEC | VSC | Int. | VC | ||||||
| VM | VEC | ||||||||||
| VN | VER | VT | |||||||||
| VES | VES | Dec. | VES | ||||||||
| IE | VIN | ||||||||||
Taula 4 : Seqüència d'algunes propostes d'ordenació de les tipologies i fases operatives de vigilancia dels darrers 16 anys
En aquest sentit podem afirmar que resta per resoldre (a) l'ordenació de les fases operacionals d'aplicació de la vigilància, en la seva interrelació sistemàtica amb (b) l'ordenació de les fases d'actuació dels diferents tipus de vigilància, (c) amb una clara determinació de l'evolució dels factors moment-objecte.| Fins a l'actualitat, una de les constants en la investigació en matèria de vigilància ha estat: 1) la dissociació entre: Tipus - fase - objectiu - moment -operativa de la vigilància 2) I la dispersió de propostes relatives a la seva integració i relació amb la IC. |
Quadre 2: Sobre els dèficits de l'estat de la qüestió de la vigilància
11 En endavant VO.12 Entenem que, si bé no distingim entre l'Intelligence économique (francesa) i la Intel·ligència competitiva (de l'anglès: competitive intelligence o business intelligence) (Rouach, 1996), no podem traslladar aquesta equivalència quan parlem de Vigilància per referir-nos a una tipologia d 'Intel·ligència de la mateixa naturalesa, malgrat que en alguns casos s'hagi considerat Intel·ligència i Vigilància gairebé sinònims (Escorsa i Valls, 1997; Rodríguez, 1999; Palop i Vicente,1999; Cartier 1999) : no éssent sinònima la referència a una vigilància econòmica (que pot ser associada a la vigilància de l'entorn econòmic o de l'organització en aquest àmbit) i una vigilància competencial (concurrentielle). (IE = IC ? no implica VE = VC)
13 Els autors francòfons continuen designant Intelligence économique per referir-se a la IC.
14 El Professor Jean MICHEL és actualment 'Conseiller du Directeur de l'Ecole Nationale des Ponts et Chaussées (ENPC) pour le management de la formation et de l'information' i editor de 'l'European Journal of Engineering Education (EJEE): journal officiel de la SEFI, la Société Européenne pour la Formation des Ingénieurs'. A més d'altres responsabilitats i càrrecs exercits és co-autor de l'obra "Valeur et compétitivité de l'information documentaire" (ADBS, 1991), autor de "Pratique du management de l'information: analyse de la valeur et résolution de problèmes" (ADBS, 1992) i de nombrosos articles. La seva biografia i bibliografia és consultable a http://www.enpc.fr/~michel-j/INDEX.html
15 Aquesta ponència va ser presentada tambe a Besançon, primers de juliol de 1998, a l'Escola d'estiu-Pôle Gran Est- organitzada per l'IUFM de Franche-Comté
16 J.Michel caracteritza la Vigilància informativa com "une demarche finalisée et decisionnelle" una gestió (o diligència) 'finalitzada' en el sentit de 'concreta', 'acotada' i 'orientada a la decisió', que nosaltres traduïm com determinada o finalista i decisional . I descriu la primera atribució en el sentit que és "important determinar al principi els objectius i les grans funcions de la vigilància informativa que es vol dur a terme".
17 En encavant VF
18 L'operació de difusió per a Jakobiak pot correspondre també a la xarxa d'experts.
Ashton, W. B.; Klavans, R. (1997). Keeping abreast of science and technology: Technical intelligence for business. Columbus , OH : Battelle Press.
Callon, M.; Courtial, J.P.; Penan, H. (1993). La Scientométrie . Que sais-je? N. 2727. París: Presses Universitaires de France.
Calori, Atamer i Laurent (1988)
Cartier, Michel, (1999). 2005: La nouvelle société du savoir et son économie. [Recurs electrònic]. < http://www.crmodyssey.com/Documentation/Documentation_PDF/2005_La_nouvelle_societe-du_savoir.pdf >. [Consulta: 17/7/2004 )
Coburn, M. M. (1999). Competitive technical intelligence: A guide to design, analysis, and action. Washington , D.C. / New York : American Cherflical Society/ Oxford University Press.
Cornella, A. (1994). Los recursos de información . Madrid : McGraw-Hill/ESADE.
Dou, H. (1997). "Technology watch and competitive intelligence: The European way". Competitive Intelligence Review , 8(1), 78-84.
Escorsa, P.; Valls, J. (1997). Tecnología e innovación en la empresa. Dirección y gestión . Edicions UPC, Barcelona.
Escorsa, P. (2002). De la vigilància tecnològica a la intel·ligència competitiva [en línia] : conferència inaugural dels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC del segon semestre del curs 2001-2002 (15 de setembre de 2001). [Barcelona]: UOC. < http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/escorsa0202/escorsa0202.html .> [Consulta: 12/07/2004].
Jakobiak, F. (1991). Pratique de la veille technologique. París: Les éditions d'organisation.
Jakobiak, F. (1992). Exemples commentés de veille tecnnologique. París: Les éditions d'organisation.
Jakobiak, F.; Dou, H. (1992). “De l'information doc mentaire a la veille technologique pour l'entreprise: enieux, aspects généraux et définitions”. En Desvals; Don (ed.): La veille technologique . París: Dunod.
Laudon, K.C.; Laudon, J.P. (1991). Business Information Systems . Orlando , Florida : The Dreyden Press.
Lesca, H. (1994a). “Veille stratégique, I'intelligence de l'entreprise “. Aster, Giéres.
Lesca, H. (1994b). “Veille stratégique pour le management stratégique: État de la question et axes de recherche”. Économies et sociétés , 28(5), 31-50.
Lesca, H. Dourai, R. (2003). Traque et remontée des informations de veille stratégique anticipative : une approche par la notion d'épanouissement de soi . [En línia]. Disponible a: <http://www.esa.upmf-grenoble.fr/etudiants/veille/vs-esa.htm >.[Consulta:17/07/04]
Martinet, B.; Martí, Y-M. (1995). L'intelligence économique: Les yeux et les oreilles de l'entreprise . Paris : Éditions d'Organisation.
Martinet, B.; Ribault, J.M. (1989). La veille technologique, concurrentielle et commerciale . París: Les éditions d'organisation.
Maspons, R. (2002). La intel·ligència competitiva en el sector biomèdic [en línia]: conferència organitzada pels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC (Barcelona, 15 d'octubre de 2001) .[Barcelona]: UOC . <http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/maspons0202/maspons0202.html>. [Consulta: 12/07/2004].
Michel, J. (1999), "Veille informative, veille strategique, intelligence economique.....mais au fond, qu'est-ce que la veille?". [En línia]. Communication faite le 11 mars 1999 à: Journée d'information "Outils de veille pour l'entreprise" organisée par l'IUT de Besançon. <http://wwwparis.enpc.fr/~michel-j/publi/JM318.html> . [Consulta: 21/07/2004]
Nordey, P. (1999 -2000 ). De la documentation à l'intelligence économi que. < http://www.neteconomie.com/perl/navig.pl/neteconomie/infos/article/20000921234726 > [Consulta: 12/07/2004].
Palop i Vicente, (1995).
Palop, F.; Vicente, J.M. (1999). Vigilancia tecnológica e Inteligencia competitiva. Su potencial para la empresa española .Madrid: COTEC.
Porter (1986??)
Porter, Martinet et Ribault (1989??)
Portnoff (1990)
Rodríguez, (1999)
Rouach, D. (1996). La veille technologique et l'intelligence économique . Paris : Presses universitaires de France. (Que sais-je? 3086)
Verna (1993). En text…
Werner, E.; Degoul, P. (1994). “La veille technologique, un nouveau métier pour I'entreprise”. La Recherche, 269, octubre, Vol. 25.
Wheelwright, S.C.; Clark, K.B. (1992). Revolutionazing Product Development . The Free Press, MacMillan Inc., 1992.