LA INTEL·LIGÈNCIA ESTRATÈGICA COM A ACTIVITAT DE PROCÉS INFORMACIONAL INTEGRAL
2. La intel·ligència estratègica com a activitat de procés informacional integral
| a) Observació / Recerca b) Síntesi i elaboració d'indicadors c) Tractament i anàlisi d) Infografia i validació científica e) Interpretació/comunicació f) Acció/anticipació: presa de decisions g) Integració-retroalimentació |
Cadascuna de les quals es desenvolupa determinant la seva aplicació com segueix:
1. La recerca s'efectua en l'entorn i en l'intern informacional de l'organització.
2. Atenent a les necessitats de l'organització es procedeix a la identificació, síntesi i elaboració dels indicadors adients per a aquestes.
3. El tractament i l'anàlisi es realitzen considerant fonamentalment els indicadors que afecten el marc competencial del mercat real i potencial que ocupa l'organització.
4. La infografia dels resultats de l'anàlisi va associada a la validació científica en la presentació d'aquests en tant que han de proporcionar la imatge de la posició objectiva de l'organització en l'entorn.
5. La interpretació és orientada a proporcionar les claus per a orientar l'organització vers un progrés innovador i sostenible i vé associada a la comunicació als responsables de l'organització per a la presa de decisions.
6. La presa de decisions, l'acció, és la resolució del procés d'anàlisi i d'interpretació fins aquí efectuat. Davant dels resultats, l'acció pot ser ofensiva, reactiva o defensiva, anticipatòria, neutre o exploratòria. En qualsevol cas, estem en el nivell eminentment estratègic de l'organització.
7. La integració és l'assumpció dels resultats de les operacions de vigilància en el si de l'organització, en els quals s'incorpora l'avaluació dels resultats de les accions impulsades estratègicament, la qual cosa, suposa la retroalimentació impulsora d'un nou cicle de la IES.
Hi ha un paral·lelisme funcional entre les fases operatives que descriuen la tasca desenvolupada en les fases operatives de la intel·ligència i les tipologies de vigilància que podem esquematitzar com segueix:
| Operació | Objectiu-Marc | TV | Tipus de vigilància |  |
|
1 |
Recerca |
Entorn |
VN |
Vigilància de l'entorn |
|
2 |
Recull o selecció |
Organització |
VO |
Vigilància organitzativa |
|
3 |
Tractament/anàlisi |
Competència |
VC |
Vigilància competitiva |
|
4 |
Infografia i validació científica |
Economia |
VEC |
Vigilància econòmica |
|
5 |
Interpretació/Comunicació |
Innovació |
VT |
Vigilància tecnològica |
|
6 |
Presa de decisions: Acció/Anticipació |
Estratègia |
VES |
Vigilància estratègica |
|
7 |
Integració/retroalimentació |
Global |
VIN |
Vigilància integral |
Taula_9 : Ordenaciķ sistemātica de les tipologies, objectiu marc i fases operatives de vigilāncia dels segons l'autor
A la vista del que s'ha dit més amunt, nosaltres entenem la següent sistematització seqüencial de tipologies de vigilància que s'integren en el procés d'Intelligència de les organitzacions:1. VN . Vigilància observacional 1 o de l'entorn. La VN consisteix en el registre informatiu, en l'activitat limitada simplement a parar atenció, considerar, escoltar l'entorn: històric, social, econòmic, polític, jurídic, cultural que determina el present d'una organització potencial o real. I prendre nota. L'observació constitueix el període bàsic d'aprenentatge de la gramàtica de la realitat on s'emmarcarà la nostra activitat. En aquesta fase, es procedeix a la identificació dels indicadors entesos com elements-factors que constitueixen les dades de la realitat i a la seva determinació. No és estratègicament viable plantejar la VN a llarg termini, ni deixar de plantejar-se-la com requisit previ a qualsevol activitat amb independència del termini immediat que anem a analitzar. La VN és la vigilància d'origen i ha de concloure amb una radiografia de tots els àmbits que impliquen 2 potencialment la nostra participació en el medi
2. VO . Vigilància organitzativa. Quina és la nostra iniciativa, el nostre projecte i de quins mitjans i recursos disposem?. Quins són els potencials distribuïdors, clients?. La VO inclou la VM i la VR i integra la Gestió del Coneixement, que passa a indicar la dimensió interior de la Intel·ligència 3.
En ocasions hem constatat que s'ha obviat la VO, com si fos un valor suposat o com si tota altra forma de vigilància fos considerada en relació amb ella. La VO s'ha d'efectuar amb caràcter previ a l'anàlisi de la potencial activitat organitzativa.
3. VC . Vigilància competitiva. Quina és la dinàmica manifesta en l'entorn específic on desenvoluparem la nostra activitat?. Quina és la competència real i potencial que hi trobarem? La VC inclou la tècnica del Benchmarking i fa referència a la nostra relació subjectiva amb l'entorn.
4. VEC . Vigilància econòmica. Quina és la dinàmica objectiva, les tendències? La VEC procedeix a elevar-se al pla de la cientificitat efectuant l'anàlisi de les mesures infomètriques - procedents de tots els àmbits de l'entorn on es desenvolupa la competència de l'organització - en base a indicadors d'activitat, fonamentalment de caràcter economètric. La VEC va associada a la validació i a la presentació infogràfica científiques de les anàlisis efectuades per a l'establiment de les relacions detallades objectivament que determinen l'activitat de l'entorn global en el que es troba l'organització.
5. VT . Vigilància tecnològica. La vigilància de les oportunitats. La VT persegueix desvetllar indicis a partir de l'anàlisi de la relació entre investigació-innovació-mercat. La VT és el nivell intel·lectiu de la interpretació per excel·lència i de l'obtenció i comunicació final de resultats i de les propostes d'acció.
6. VES . Vigilància estratègica. La VES o Vigilància informativa estratègica, VIE, inclou també la VE anticipatòria (VEA) que recull a partir de la integració de les tendències i els indicis, informació de caràcter anticipatori que configura l'estratègia organitzativa i determina l'efectiva presa de decisió. La VES es situa en el nivell decisor de l'organització i es materialitza en l'acció activa o reactiva així com en l'anticipació.
7. VIN . Vigilància integral o global és la que consisteix en la integració i coordinació de tots els processos de vigilància i en la intel·lecció més elevada dels seus resultats que inclouen els derivats de les pròpies accions estratègiques en una perspectiva que constitueix l'accés a la dimensió de la Intel·ligència organitzativa, essent així el gestor dels mecanismes de retroalimentació de les tipologies de vigilància anteriors.
La seqüenciació de l'aplicació de les tècniques de vigilància intel·ligent és un procés de retro-alimentació operativa . S'explica com segueix. A la VN segueix la VO, si bé, davant dels resultats devinguts de la VO a la vista dels resultats obtinguts en la VN, pot implicar-se un replantejament de la VN segons les especificacions dels objectius determinats en la VO. Així també, a la VO segueix la VC, si bé, d'igual manera, pot implicar-se un replantejament de la VO si els paràmetres observats en la dinàmica competencial fan insuficient els recursos de l'organització per batre'ls. I així successivament fins arribar a la VES
De tots els desfasaments observats s'ha d'efectuar registre en la VIN que integrarà els paràmetres de les decisions operatives efectuades o pendents.
És important destacar que la retroalimentació del procés intel·ligent que integra l'aplicació seqüencial de les vigilàncies no és de naturalesa lineal sinó exponencial. No es tradueix en una simple correcció per ajustar-se a sinó per millorar-se , això implica, una adaptació evolutiva progressiva en sentit positiu de cadascuna d'elles al moment que genera i del qual procedeix, que reverteix en un avantatge organitzatiu, una millora. De manera, que en un primer moment, la vigilància de l'entorn és imprescindible per adaptar, desenvolupar i tenir cura de (vigilar) l'organització, però immediatament i en base a quines necessitats resultin dels objectius i de l'estructura organitzativa s'haurà de replantejar novament la vigilància de l'entorn no només per ajustar-la a aquestes necessitats sinó per desenvolupar o incorporar noves capacitats.
Aquest mecanisme de retroalimentació seqüencial d'adaptació progressiva avança i en sentit ascendent, no resta tancat en un bucle improductiu sinó que s'eleva d'igual manera a la pràctica de la VC, potencial o real, i successivament així a la VEC, a la VT, i a la VE fins satisfer la complitud que exigeix la VIN, moment resultant en el qual l'activitat organitzativa deixarà de ser Vigilància per consagrar-se com Intel·ligència.
L'esquema que reprodueix l'estructura ascendent d'aquesta sistematització de l'aplicació de les activitats de vigilància, es pot referir al nivell de realitat intel·lectiva, element, acció, objectiu i resultat desenvolupats com segueix:
|
Nivell |
Element |
Acció |
Objectiu |
Vigilància |
Resultat |
1 |
Realitat |
Entorn |
Observar |
Indicadors |
VN (VG) |
Dades |
2 |
Dades |
Organització |
Identificar |
Capacitat |
VO (VM) |
Informes |
3 |
Informació |
Competència |
Infometria |
Activitat |
VC |
Tendències |
4 |
Coneixement |
Activitat |
Infografia |
Relació |
VEC |
Indicis |
5 |
Saber |
Innovació I:TCE |
Interpretar |
Possibilitats |
VT |
Propostes |
6 |
Cultura |
Expectatives |
Acció |
Oportunitat |
VES (VEA) |
Decisió |
7 |
Auto-consciencia |
Balanç |
Avaluació |
resultats |
VIN |
Experiència |
Taula_10: Esquema de l'Arquitectura de la vigilāncia i de la seva seqüenciaciķ en relaciķ amb el nivell d'intellecciķ, element, acciķ, objectiu i resultat desenvolupats
Figura_3 : Diagrama de la intelligència estratègica i de les vigilàncies tipus en ordre a la seva execució operativa segons l'autor
1 En l'origen de totes les coses humanes, el més senzill és a vegades el més complicat: mantenir despert el capteniment sense precipitació. És la lliçó de les beceroles. Als infants que s'inicien en l'aprenentatge musical se'ls diu: 'El primer que hem de fer és aprendre a escoltar'
2 Sortim al carrer i prèviament sabem on som, on anem, que volem, que tenim, quin temps fa, quins riscos són previsibles, etc. O en cas contrari, no sortim. Aventurar-se només es permès quan el risc es reduït a l'imprevist.
3 Per a nosaltres, com ja hem indicat més amunt, la Gestió del coneixement ( Knowledge management ) no difereix de la Vigilància organitzativa. Ocupa, això si, el nucli agent de tot el procés d'Intel·ligència.
1. La multi-disciplinarietat del seu origen i de la seva aplicació. Documentació, biblioteconomia, informàtica, economia, tecnologia, etc, són els múltiples àmbits que actuen com origen i objectiu del seu desenvolupament i aplicació.
2. La inter-disciplinarietat. La IES s'ajuda d'altres disciplines com la infometria, la matemàtica de la informació i els sistemes d'ajut a la decisió
3. La IES incorpora tots els mode de vigilància i els completa fent-los formar part d'un mateix procés seqüencial de retroalimentació de coneixement.
4. La IES s'aplica a qualsevol àmbit organitzatiu, no només a empreses.
5. La IES incorpora tècniques d'anàlisi infomètric de la Cienciometria, la Bibliometria, la Patentometria i la Econometria.
|
Quadre_5: Sobre el sentit de la IES com procés informacional integral
La IES actua com un conjunt disciplinar sistemàtic d'anàlisi de la informació en clau d'aplicació universal de les tècniques científiques incorporant-hi:
a) Tècniques d'exploració i de recuperació de la informació.
b) Tècniques de selecció de dades, d'identificació d'indicadors i d'estratègia procedimental en base a l'observació de l'entorn (cultural, polític, econòmic, social, etc) i de recursos (gestió de l'organització) en base a les necessitats i possibilitats organitzatives
c) Tècniques mètriques de la informació: estadística i matemàtica de la informació
d) Tècniques infogràfiques: infografia científica.
e) Tècniques d'interpretació : expertització (econòmica, tecnològica, etc)
f) Tècniques de propostes d'acció: sistemes d'ajut a la decisió.
g) Tècniques d'avaluació de resultats i de comprensió: conceptualització de sistemes: filosofia.