En la pràctica de l'anàlisi estratègica de la informació sorgeix la necessitat de una modalitat d'intel·ligència que sigui competent en els diferents nivells i àmbits d'activitat de les organitzacions. Però una modalitat d’intel·ligència així definida requereix d’una disciplina d’anàlisi de la informació que proporcioni homogeneïtat metodològica i validesa científica als seus procediments operatius corresponents mitjançant l'aportació del seu cosdisciplinar. Aquesta disciplina és, en la seva àmplia accepció, la infometria.

Quan sotmetem a estudi els fonaments de l’anàlisi infomètrica i els factors implicats en la mesura de la informació que permeten la transferència interdisciplinar de diferents metodologies mètriques, s'evidencia en darrer terme que en el procés analític, la síntesi i avaluació dels indicadors, definits com els instruments de mesura de la relació entre les dadesparamètriques que representen el comportament d'un fenomen o activitat, són l'element clau de l'èxit en la determinació dels criteris de la captació de dades, en la representació infogràfica dels resultats i en la interpretació que en deriva.

A partir de l'exposició sintètica de la determinació dels fonaments de l’anàlisi infomètrica, que inclouen els nivells, els modes, els moments o fases i els desplegamentsoperatius que ordenen l'aplicació de les tècniques d'anàlisi de la informació desenvolupades en la pràctica de la intel·ligència en l’organització, i que impulsen la consolidació de la intel·ligència estratègica, podem procedir a efectuar una anàlisi dels indicadors considerats segons la tipologia de les dades que tracten, la modalitat de l'anàlisi on es donen,tot detallant la seva constitució en cienciometria (indicadors d'activitat, d'impacte, relacionals de primera, segona i tercera generació, models de xarxa, etc) per fonamentar la projecció dels seus criteris classificatoris d’indicadors a la infometria en general i plantejar la seva efectiva aplicabilitat.

Aquesta projecció ens ha de permetre obtenir uns criteris objectius d’ordenació que possibiliten la deducció d’una classificació sistemàtica tipològica d’indicadors infomètrics amb validesa universal per a qualsevol nivell de l’activitat organitzativa i pera qualsevol forma d’anàlisi mètrica. Aquesta classificació es materialitza en una taula de classificació universal d’indicadors infomètrics que com veurem, s'ordena en una estructura tridimensional.

• D’una banda segons l’eix dels àmbits de vigilància on s’apliquen, els nivells operatius: nivell de vigilància de l’entorn, de l’organització, de la competència, del factor economia, de la tecnologia orientada a la innovació, de l’estratègia.

• D’altra, segons l’eix de la informació-tipus, les mesures emprades, les escales, objectes i variables tractats, d'on sorgeix la classificació dels diferents tipus d’anàlisi operables; això és, els diferents modes operatius que resultaran de l’aplicació progressiva dels indicadors en les successives mesures (mode quantitatiu de l’anàlisi, qualitatiu, relacional, etc).

• I finalment, segons l’entorn del desplegament operatiu en el que tinguin aplicabilitat (entorn visible, invisible, disponible, de formalització,potencial o decisional), iatenent a la metodologia i conjunt de tècniques emprades en cadascun d’ells. Els desplegaments operatius que cobreixen la dinàmica relacional entre els entorns subjectius de la informació i de la seva ciència són:tècniques d’anàlisi, de detecció, de cerca, d’experimentació, d’enginy, de decisió. Aquests desplegaments estableixen sistemes d’exploració que mesuren i avaluen respectivament els entorns visible, invisible, disponible, de formalització,potencial i decisional de l'organització,i bona part d'ells han estat implementats en les darreres dècades gràcies al progrés de les noves eines tecnològiques de tractament de la informació.

En el marc dels recents desenvolupaments conceptuals que tracten sobre el tractament estratègic de la informació en les organitzacions, i que a continuació exposarem, podem destacar l'emergència del concepte d'intel·ligència per descriure el conjunt de processos que emprenen les organitzacions per orientar amb èxit el seu progrés.

Concretament, en les darreres dècades la comunitat científica ha batejat amb el nom de intel·ligència competitiva el procés estratègic de cerca, tractament i difusió de la informació que constitueix el fonament de la direcció estratègica de tota activitat organitzativa i a la vegada, la disciplina que agrupa l'estudi del conjunt de tècniques d'anàlisi sistemàtica de la informació que de la pràctica d'aquell procediment s'ha formalitzat.

Si bé és habitual situar l'origen de les funcions atribuïdes a la intel·ligència competitiva en la pràctica de la vigilància tecnològica i fonamentalment en l’àmbit de l’empresa,la pràctica efectiva i real en les organitzacions ens proporciona la constatació de la necessitat de la implementació coordinada d'una forma d’intel·ligència adaptativa i integral, que incorporicom part de la seva competència els diferents nivells operatius corresponents als diferents tipus de vigilància i la capacitació de la seva aplicabilitat a qualsevol forma d’organització.

Des del pla teòric els darrers plantejaments en matèria d’intel·ligència competitiva apunten a una ampliació de l’horitzó en l’anàlisi dels factors condicionants de qualsevol activitat organitzativa orientada al progrés d’aquesta, que obliguen a l’expert a centrarde forma sistemàtica l’atenció no únicament en matèria d’innovació i/o en particular de l’avantatge que pot proporcionar latecnologia i la seva vigilància, sinó en tots aquells àmbits que determinen globalment de manera directa o indirecta la consecució dels seus objectius.

En aquest procés d’expansió ha estat implicada la competència de la gestió del coneixement. Des de la seva aparició en el debat de la comunitat científica, en els anys noranta, tradicionalment s’ha considerat que la gestió del coneixement s’ocupa dels coneixements interns organitzatius: recursos, processos, estructura, etc (Alavi i Leidner, 1999; Davenport, De Long i Beers, 1998; Andreu i Sieber, 1999; Pan i Scarbrough, 1999; Rastogi, 2000);mentre la intel·ligència competitiva explora els senyals de l’exterior i s’orienta vers el futur (Nordey, 1999).

Tanmateix, si bé certament, en les darreres dècades la gestió del coneixement s’ha plantejat com una disciplina complementària a la intel·ligència competitiva (Smith i Fletcher, 1999; Nordey, 1999; Kalb, 2000a) i fins i tot s’ha anunciat en alguns cercles la seva immediata fusió (Kalb, 2000b; Escorsa i Maspons, 2001), la intel·ligència competitiva ha anat abastant, moguda per la necessitat d’un replantejament continu de la seva definició i pràctica, els àmbits afins i externs als que pròpiament i de forma tradicional provenien de la vigilància tecnològica.

En el procés de substitució del concepte de vigilància pel de intel·ligència, la intel·ligència ha hagut d'incorporar la consideració de factors dinàmics de l'organització fins al punt d'evidenciar que la vigilància de la intel·ligència ha deixat de ser únicament vigilància del factor innovació-tecnologia per estendre el seu abasta l’entorn i a l’intern de l’organització, als resultats econòmics, als mètodes i tècniques de suport a l’eficàcia en la presa de decisions, per tal de garantir l’èxit de qualsevol empresa.

Així doncs, en el panorama resultant del conjunt de les formulacions teòriques i pràctiques organitzatives, la intel·ligència no només ha substituït la vigilància sinó que ha deixat de ser intel·ligència competitiva per manifestar-se pròpiament com intel·ligència estratègica. Ha integrat progressivament tots els nivells de vigilància entre els quals hi ha la vigilància tecnològica que fonamenta la intel·ligència competitiva i una versió extensiva de la vigilància organitzativa idèntica a la gestió del coneixement.

Aquesta integració situa definitivament en un pla elevat la intel·ligència estratègica per sobre de la intel·ligència competitiva i de la gestió del coneixement que passen a posicionar-se com fases constitutives d’un procés de rang superior.

Dins de la ciència de la informació, les disciplines mètriques - enteses com el conjunt de mètodes i tècniques quantitatius d'anàlisi i avaluació - (Peres, 2002) tals com la bibliometria, la cienciometria, la mediametria, la museometria,la webmetria i d'altres més populars com l'econonometria, la sociometria, la psicometria, la quimiometria o la biometria s'ocupen de mesurar i avaluar els diferents aspectes quantitatius dels fenòmens informacionals en aplicació de les diferents tècniques estadístiques i matemàtiques possibles (Egghe i Rousseau, 2002).

Totes aquestes disciplines mètriques, entenem aquí, s’agrupen en i constitueixen la macrodisciplina que coneixemcom infometria.

En l'estadi actual de consolidació de la intel·ligència estratègica, la infometria es requerida per proporcionar a la intel·ligència bona part de l’ormeig que constitueixen els seus mètodes i tècniques de forma que la posicionen com l’eix vertebrador del mode operatiu de la mateixa. Un anunci simptomàtic d'aquesta relació és el fet que la bibliometria i la cienciometria, subdisciplines de la infometria, es troben en l’origen genealògic de la vigilància tecnològica.

Però aquest requeriment té pendent la superació de certs obstacles. En l'actualitat resten per clarificar les relacions conceptuals implicades en l'arquitectura i fonamentació científica de les disciplines que s'orienten en general al tractament estratègic de la informació, tals com la vigilància tecnològica, la intel·ligència competitiva i la infometria.

Les dificultats per aconseguir aquesta clarificació remeten a:

(a) Els defectes d'interpretació de la competència de les disciplines mètriques en general i de la infometria en particular. Definida la infometria com la disciplina que té com objecte l'estudi dels aspectes quantitatius de la informació (Tague-Sutcliffe, 1992) es tendeix a confondre la naturalesa de les dades operatives de la infometria amb el caràcter dels seus resultats; això és, la potencialitat de la infometria de proporcionar resultats qualitatius, relacionals i conceptuals útils per a l'avaluació de la producció organitzacional i científica i per a la determinació de xarxes de relació entre els agents implicats en la mateixa (Tague-Sutcliffe, 1995). En aquest sentit, és necessari clarificar els modes analítics i la integració que en ella s'opera de les disciplines instrumentals d'anàlisi científica.

(b) L'atribució del caràcter quantitatiu de la infometria i la tendència a reduir-la a una disciplina instrumental més, o a posicionar-la en paral·lel a d'altres disciplines mètriques tals com la bibliometria i la cienciometria (McGrath, 1989) quan per definició se la reconeix com la macro-disciplina que integra tota forma d'anàlisi mètrica de la informació i per tant, les altres disciplines mètriques. En aquest sentit, la infometria actua com marc arquitectural de les mateixes (Peres, 2002) i es planteja amb l'objectiu d'homogeneitzar l'aplicació del conjunt de tècniques i mètodes de les disciplines instrumentals d'anàlisi matemàtica de la informació (estadístic, probabilista i anàlisi de dades) (Polanco, 1996) i de les disciplines mètriques que integra.

(c) Els dèficits en la fonamentació científica dels procediments analítics desenvolupats en l'operatiu de la intel·ligència competitiva provinents del seu caràcter multidisciplinar i de les dificultats de la infometria en sistematitzar metodologies i tècniques d'aplicació en àmbits disciplinars i organitzatius diferents.

Coincidim amb plantejaments crítics ja existents (Drucker, 1976; Salgueiro, 2001) relatius a la necessitat de revisar i actualitzar els indicadors de mesura i a la feblesa dels sistemes de mesura en l'àmbit de la gestió.

Per a nosaltres, tanmateix, la constatació va més enllà. No es tracta tant d'una qüestió de manca d''actualització sinó de dispersió i anarquisme metodològic. Bona part de les pràctiques organitzatives així com dels plantejaments teòrics de l'anàlisi estratègica de la informació en general i en intel·ligència competitiva en particular presenten un grau elevat de manca de sistematització i homogeneització en l'aplicació dels mètodes i tècniques de mesura emprats. Al nostre entendre, aquest factor es demostra com el principal motiu que frena el progrés i consolidació de la intel·ligència com pràctica a les organitzacions i com disciplina amb fonament i rigor científic.

A partir d'aquest pressupòsit i amb l'objectiu de proporcionar sòlides bases per a la tasca de sistematització necessària, és oportú exposar la determinació dels nivells, els modes, els moments i els desplegaments operatius implicats en l'aplicació de les tècniques d'anàlisi infomètrica desenvolupades en la pràctica de la intel·ligència en l’organització i avaluar en quina mesura aquesta sistematització impulsa i fonamenta a la vegada el trànsit de la intel·ligència competitiva vers la intel·ligència estratègica.

En síntesi podem dir que els nivells operatius corresponen als àmbits de les tipologies de vigilància de l’activitat organitzativa, els modes operatius corresponen a les diferents formes d’anàlisi que resulten de l’aplicació escalonada d’indicadors de menor a major complexitat (moment quantitatiu de l’anàlisi, qualitatiu, relacional, xarxa), els moments operatius en l’anàlisi mètrica de la informació corresponen a les diferents fases que constitueixen pròpiament el tractament de la informació (captació de dades, elaboració d’indicadors, anàlisi, infografia, interpretació, presa de decisions, avaluació) i els desplegaments operatius corresponen als desenvolupats respectivament en els entorns subjectius de la informació (desplegament operatiu en entorn visible, invisible, disponible, de formalització,potencial i decisional).

Mesurem informació i definim mesurar com l’acció de comparar una quantitat, una magnitud física, etc, amb una altra de la mateixa espècie que hom pren com a unitat o patró, de la qual resulta un valor numèric, amb la finalitat d'establir unes relacions o la deducció d'unes conclusions: posar en evidència una regularitat, és a dir, una relació quantitativa constant (Lafouge, Le Coadic i Michel, 2002).

La mesura comença amb la identificació dels elements en l’escala nominal (noms o tipus) (mode descriptiu de l'anàlisi) i amb la comptabilitat dels elements en l’escala cardinal (quantitats) (mode quantitatiu de l'anàlisi). Per exemple, podem identificar i etiquetar els tipus de fruites d’un cistell i després sumar els elements dels tipus determinats: les pomes, els préssecs, etcètera.

Les variables, definides com cadascun dels paràmetres canviants emprats per descriure un objecte, fenomen o activitat, poden ser quantitatives si estan representades per un valor numèric o qualitatives si estan representades per una determinada etiqueta de classe.

En qualsevol cas, de la comparació resulta un ordre que proporciona la posició relativa dels objectes en la sèrie que formen en el seu conjunt: escala ordinal (mode qualitatiu de l'anàlisi).

A continuació, els grups de rang poden constituir-se en variables com entitats diferenciades, la qual cosa ens situa en un nivell immediatament superior: en lapossibilitat d’operar novament, aquesta vegada per a l’establiment de la relació entre continguts que ens duu a la descripció de conceptes (mode relacional de l'anàlisi).

L'anàlisi no s'atura aquí. Cal establir la posició relativa dels conceptes que ens proporciona l'arquitectura de la disciplina científica o de l'activitat organitzativa (mode racional de l'anàlisi).

En esquema:

Taula 15: Operacions, objectes, escala, variable i resultat operatiu en les fases de l'anàlisi infomètrica

Taula 16: Relació entre variables i mesures emprades en les fases de l'anàlisi infomètrica

Hem vist en resum i en abstracte quins són els modes operatius de l'anàlisi de la informació. Per tal de comprovar a continuació quin és el tipus concret d'informació que se'ns presenta en una disciplina mètrica determinada, prendrem com a referència la cienciometria, i a continuació valorarem l'esquema tipològic d'indicadors en relació a la informació tipus objecte i la seva projecció a la infometria.

En cienciometria establim com a mínim tres nivells d'informació documental:

a. Informació formal (IF): la descripció formal que constitueix la suma dels paràmetres descriptius del document científic: autor, títol, any, etc.

b. Informació referencial (IR): cites que inclou, quines referències no citades però si exposades inclou el text a d'altres teories, autors, matèries.

c. Informació de contingut (IC): què diu l'autor, matèria, quins arguments fa servir, quins termes claus i conceptuals utilitza.

Els principals grups d'indicadors cienciomètrics es classifiquen en referència a la consideració d'aquests nivells informacionals de les publicacions.

a. Els indicadors d'activitat són simples còmputs que informen quantitativament d'una determinada relació establerta entre paràmetres variables de les publicacions fonamentalment del primer grup IF. Per exemple: el número i distribució de publicacions, el número d'obres dels autors, etc.Aquests indicadors són considerats com mesures de productivitat.

b. Els indicadors d'impacte mesuren el número de cites rebudes o emeses per un determinat article o publicació en general (Spinak, 1996). Són variants i derivats d'aquest tipus d'indicadors, els estudis sobre el factor d'impacte, l'índex d'immediatesa, xarxes de publicacions, la vida mitjana de les publicacions científiques, etc (Price, 1973). Aquests indicadors operen sobre paràmetres que proporcionen informació del grup IR. En patentometria un indicador d'impacte és l'indicador de domini que mesura les cites entre els principals organismes que actuenen un àmbit determinat.

c. L'objectiu de l'anàlisi de co-citacions és mesurar el grau d'associació entre documents o autors per tal d'identificar grups d'articles i d'aquí extreure les línies d'investigació d'una determinada àrea. L'anàlisi de co-citacions remet en origen a paràmetres d'informació referencial (IR).

d. L'anàlisi de co-ocurrències de termes opera amb paràmetres d'informació de contingut (IC).

e. Els indicadors anomenats de tercera generació s'han desenvolupat a partir de tècniques relacionades amb les tecnologies de la informació que han permès la formació de mapes topològics o tecnològics. Són representacions visuals de l'estat per exemple d'una tecnologia en un àmbit o àrea determinats, obtingudes a partir del tractament de la informació continguda en bases de dades de patents i articles. En els mapes, els documents ocupen un lloc cardinal en funció dels seus continguts temàtics. Els mateixos elements (informació elemental: IE) són significants i obtenen en els mapes representació gràfica directa,sintètica, de manera que informen amb la seva presencia registral sobre els àmbits científics o tecnologies que s'han investigat, publicat o patentat en un període.

Aplicant el criteri de classificació de Callon, Courtial, Penan (1995) d’indicadors cienciometrics d'acord amb el qual aquests s’ordenen segons el nivell de complexitat que hagin assolit, i transferint el seu esquema en un sentit genèric als modes operatius d'anàlisi infomètrica exposats en apartat anterior, procedim a classificar els indicadors segons el nivell de representació o grau d’universalitat del fenomen o activitat que abastin, segons el tipus d'informació que tracten i a la vegada segons el mode operatiu d'anàlisi infomètrica en el que s'emmarca el seu ús. El resultat és la següent i comuna classificació d'indicadors:

• Indicadors quantitatius o del mode quantitatiu de l'anàlisi (també dits d'activitat): còmputs en relació amb el temps, amb una constant o entre constants o variables de la mateixa categoria o naturalesa paramètrica i del mateix univers del fenomen considerat. En tant que són talls paramètrics proporcionen informació formal en base a un descriptor de la dinàmica d'un sistema o d'una determinada totalitat. Per exemple: índex de natalitat, etc.Són indicadors d'activitat o descriptius d'estat.

Els indicadors quantitatius són els simples còmputs i poden classificar-se segons l'àmbit on es realitzin: demogràfics (augment anual de població, taxa de mortaldat, taxa de natalitat, total de barons o de dones, percentatges de trams d'edat, densitat, ...), econòmics (PIB, renta per càpita), etcètera.

• Indicadors qualitatius o del mode qualitatiu de l'anàlisi (també dits en cienciometria relacionals de 1ª generació): resultant de la integració de diferents indicadors quantitatius relatius a diferents agrupacions d'elements de diferent categoria (Per exemple relacionals entre indicadors territorials: nacionals, regionals, locals; i indicadors econòmics).En cienciometria la indicació qualitativa deriva dels índexs d'impacte. El factor que avala la qualitat d'una producció científica és l'impacte que ha tingut en la comunitat científica (Maltrás, 2003). En general, els indicadors qualitatius infomètrics treballen en funció d'informació referencial. I resulten de la comparació decomptabilitzacions simples o de la integració d'indicadors simples. Les enquestes són instruments o indicadors qualitatius en tant que sumen les valoracions dels usuaris efectuades en escales ordinals. Són altres exemples d'indicadors qualitatius: índex de desenvolupament humà, indicadors relacionals ciència-tecnologia, etcètera.

• Indicadors relacionals o del mode relacional de l'anàlisi (també dits en cienciometria relacionals de 2ª generació). Són aquells que requereixen la participació de l'element, la consideració del contingut significant que el distingeix com element i no només la seva relació externa amb altres elements d'igual o diferent naturalesa. Si bé en cienciometria, s'han concretat en l'índex de co-ocurrència de termes, en infometria, s'amplia la seva accepció i s'orienten a anàlisis exhaustives de casos si bé en el seu plantejament teòric òptim ha d'estendre's a tot l'univers avaluat. Les diferents valoracions d'un comportament, un fenomen, una activitat que analitzem són els valors de la variable que ens duu a la determinació d'un concepte general.No ens limitem a comparar sinó que orientem la interpretació vers l'obtenció de la definició del comportament, fenomen o activitat indicada. Per exemple: un conjunt d'indicadors sintètics ens descriu l'interès d'un govern en projectes de R+D que explica una determinada tendència observada en la productivitat d'un país, o si sumem les valoracions dels usuaris sobre els diferents aspectes d'un determinat servei obtenim una aproximació a la utilitat efectiva del mateix.

• Indicadors racionals o d'elementació (també dits en cienciometria i patentometria relacionals de 3ª generació). La diferència entre una enquesta d'opinions i un referèndum és que el referèndum és un indicador racional que quantifica les diferents formes de valoració de la realitat d'una població mentre l'enquesta és un indicador relacional que es limita a determinar la relació establerta entre valors. En l'enquesta integrem valoracions a partir de les quals deduïm un fenomen, una realitat, un comportament. En el referèndum, integrem elements constitutius de la realitat analitzada, els ciutadans i el resultat de la seva lliure decisió, com elements a mesurar. No es demana la valoració d'un determinat servei sinó el concepte que deriva del conjunt d'aquelles valoracions i marca una determinada tendència sociològica. Els indicadors racionals dibuixen la xarxa dels agents d'un univers. En patentometria aquest tipus d'indicadors s'anomenen relacionals de tercera generació. La família de patents és un indicador d'elementació. No es considera les cites que refereix ni els conceptes clau que són contingut dels informes que acompanya sinó que es considera la patent com element que ocupa una posició en un mapa estructurat segons un model de xarxa. La significació de la patent com element sintètic d'informació ja ve donada.

Si procedim a exportar els criteris de classificació dels indicadors aplicats en l'anàlisi de l’activitat productiva científica als aplicats en l'àmbit del’activitat productiva en general de qualsevol organització validem el pas de la cienciometria a la infometria homogeneïtzant i universalitzant el tractament informacional mitjançant indicadors; i a la vegada, en aquest trànsit proporcionem les garanties metodològiques suficients al trànsit de la intel·ligència competitiva a la intel·ligència estratègica.

Taula 17: Quadre general d'indicadors i característiques associades en relació als moments analítics en infometria

Paral·lelament a la classificació modal d'indicadors, podem apuntar una classificació dels diferents tipus de vigilància, que recull la relació de l'activitat de l'organització: (1) amb l'entorn, (2) amb l'estructura interna, recursos, organització i objectius de l'organització,(3) amb la d'altres organitzacions, (4) expressada globalment en termes econòmics, (5) amb els factors que condicionen la seva capacitat innovadora i tecnològicai (5) amb el conjunt dels factors que garanteixen el seu progrés i èxit.

D'acord amb aquesta sèrie de relacions obtenim la següent classificació de tipus d'indicadors infomètrics:

1. Indicadors (de la vigilància) de l'entorn: VN

2. Indicadors (de la vigilància) de l'organització: VO

3. Indicadors (de la vigilància) de la competència: VC

4. Indicadors (de la vigilància dels factors) econòmics: VEC

5. Indicadors (de la vigilància dels factors) tecnològics: VT

6. Indicadors (de la vigilància global o) estratègics: VES

La graella dibuixada verticalment pels nivells a considerar en l'anàlisi de l'activitat organitzativa i horitzontalment per la tipologia modal d'indicadors ens permet estructurar de manera processual l'anàlisi, de manera que per a cadascun dels nivells correspondria efectuar la sèrie de tipologies d'anàlisi segons el tipus d'indicador emprat precedides d'una determinació descriptiva dels paràmetres comptabilitzables dels fenomen o activitat segons nivell i mode.

Taula 18: Quadre matriu relacional entre modes i nivells operatius d'anàlisi i tipus de mesures emprades en les fases de l'anàlisi infomètrica

Els indicadors infomètrics però, es poden ordenar segons el desplegament operatiu en el que tinguin aplicabilitat iatenent a la metodologia i conjunt de tècniques emprades en cadascun d’ells. Una aproximació descriptiva a aquests desplegaments ens obliga a recalar en la qüestió relativa als entorns subjectius de la informació.

Diem entorn subjectiu de la informació a l’àmbit que determina l’agent subjecte en la seva posició en la presentació i el tractament de la mateixa. D'acord amb aquest criteri podem distingir set diferents entorns que s’estructuren davant del subjecte en la presentació i tractament de la informació i de la seva ciència d’acord amb els següents criteris: (1) el criteri de potencialitat: P, (2) el criteri d’existència o realitat: R, (3) criteri de formalització: F, (4) el criteri de disposició o recepció: D, (5) el criteri de consideració o atenció: C, (6) el criteri d’anàlisi: A, (7) el criteri d’interès o necessitat real: I.

Els entorns que aquests criteris determinen per al subjecte són: (I) el món potencial, (II) el món real, (III) el món formalitzat (en dades o com informació), (IV) el món disponible, (V) el món considerat, (VI) el món analitzat i (VII) el món de l'interès resultant obtingut de l’anàlisi.

La relació que mantenen els entorns determinats per aquests criteris s’ordenen d’acord amb la següent estructura concèntrica que representa la figura 1 i que es llegeix com segueix: descobrim elements d’interès (I-7) de la informació analitzada (A-6) que hem considerat (C-5)dins del conjunt del que hem rebut o tenim disposició (D-4) de tota la informació –formalitzada com a tal- (F-3)de la realitat (R-2) dins de l’univers de la potencialitat universal (P-1).

Figura 8: Estructura concèntrica bàsica dels entorns subjectius de la informació segons els criteris (1)de potencialitat: P, (2) d’existència o realitat: R, (3) de formalització: F (4)de disposició o recepció: D, (5)de consideració o atenció: C, (6) d’anàlisi: A, (7)d’interès o necessitat real (I).

A partir d’aquesta estructura bàsica s’enceta la dinàmica moguda per l’interès d’obtenir major número d’elements útils per a la pervivència de l’organització o de l’agent. Aquesta dinàmica segueix sis desplegaments operatius:

1r. Desplegament: extensió de l’interès a tot l’anàlisi. Superposició de l'entorn - I -

a l'entorn - A -: el principi científic.

2n. Desplegament: l’interès trenca la concentricitat de l’estructura i arrossega el marc de l’anàlisi en la consideració del no indicat. S’inicia un procés de cerca del no considerat malgrat en tenir disposició: això és, del que no veiem del que en tenim: l’anomenat procés de mineria de dades (data mining).

3r. Desplegament: l’interès encara insatisfet va més enllà i inicia el procés de cerca i recuperació de la informació no disponible, això és, del no disposat malgrat que es troba formalitzat com informació: el que sabem que no sabem. Aquest procés s’ajuda d’agents intel·ligents i de tècniques per presentar informació tàcita, no publicitada o implícita o situada en xarxes fosques. Una dada: el 85% de la informació accessible via Internet forma part de que s’anomena web invisible, que no detecten els cercadors. (Maspons, 2002)

4rt. Desplegament: més enllà procedim a la cerca del no formalitzat com a informació malgrat ser real: la qual cosa ens empeny a la observació, l’experimentació i lainvestigació científica. El que no sabem que no sabem.

5è. Desplegament: finalment l’estratègia de l’interès cerca el que és possible, del potencial malgrat no ser real seguint un procediment científic en la mesura que té indicis de potencials beneficis. S’ajuda de la invenció i de l’enginy orientat a la innovació sistemàtica o creativa.

6è. Desplegament: el subjecte integra els resultats de les anàlisis i les concreta en decisions a partir de les quals genera realitat que s’incorpora novament en el cicle informacional.

Aquesta successió de desplegaments operatius ha estat parcialment dibuixada en altres termes per determinar al marc d’operació mitjançant eines d’anàlisi en intel·ligència competitiva en forma de nivells d’informació: (1) la informació que rep l’empresa, (2) la informació que l’empresa desitja o cerca (que pot ser que no en disposi, que no existeixi o que es doni en una altra forma) i (3) aquella informació que l’empresa necessita però que no percep que necessita (Maspons, 2002) (Veure figura 5: Quadre dels cercles d’informació segons Maspons, 2002, corresponent a la determinació dels continguts resultants dels desplegaments operatius entre entorns subjectiu de la informació i de la seva ciència segons l’autor. Font: Iale)

En conclusió, els desplegaments operatius que cobreixen la dinàmica relacional entre els entorns subjectius de la informació i de la seva ciència són:el desplegament analític, de detecció, de cerca, d’experimentació, d’enginy i de decisió. Aquests desplegaments estableixen sistemes d’anàlisi que mesuren i avaluen respectivament els entorns visible, invisible, disponible, de formalització,potencial i decisional de l'organització,i han estat impulsats gràcies al progrés de les noves eines tecnològiques de tractament de la informació.

El preceptiu és doncs determinar els desplegaments operatius analítics necessaris per abastar íntegramentla naturalesa, comportament o dinàmica d'un fenomen o activitat, establir clarament lesmetodologies i tècniques d'anàlisi informacional que pertoquen, sintetitzant i avaluant els indicadors adients per a cadascun dels desplegaments operatius indicats, ordenant la seva aplicació atenent a l'estructura seqüencial d'aquests.

Gràficament, d'acord amb l'exposat, podem representar com segueix el quadre de coordenades paramètriques per a la classificació d'indicadors infomètrics:

Figura 9: Coordenades paràmetriques per a la classificació universal d'indicadors infomètrics: nivells, modes i desplegaments operatius de l'anàlisi infomètrica segons l'autor

D'acord amb aquesta estructura relacional de paràmetres, els indicadors infomètrics es classificaran i s'ordenaran en la seva aplicació segons el mode que es refereix a la naturalesa dels seus resultats: descriptius, quantitatius, qualitatius, relacionals o racionals; segons atenyin a diferents nivells de l'activitat: de l'entorn, de l'organització, de la competència, econòmics, de ciència i tecnologia, i estratègics; i finalment segons corresponguin a un desplegament o procediment operatiu d'anàlisi científica de dades presencials, de mineria de dades, de cerca intel·ligent, d'experimentació, d'innovació o en ordre a la presa de decisions.

• El nucli de l’anàlisi de la informació el constitueix la identificació, determinació i obtenció dels indicadors que han de classificar-se universalment per tenir validesa científica.
• La cienciometria proporciona un criteri de classificació exportable per a una classificació universal d’indicadors a la infometria.
• La classificació universal d’indicadors infomètrics s’ordena tridimensionalment d’acord al nivell de l’activitat on s’aplica l’anàlisi de la informació, al mode tipològic de l’anàlisi (quantitatiu, qualitatiu, relacional, etc) i al desplegament operatiu on es doni.

Hem establert:

• els nivells de vigilància VN, VO, VC, VEC, VT, VES que ha d'integrar la intel·ligència estratègica entesa com el tractament sistemàtic de la informació global amb caràcter estratègic per a l'organització.
• els modes operatius que composen el procés particular cíclic i seqüencial que ha de seguir cadascun dels nivells operatius i que corresponen a aquelles formes de vigilància.
• i els desplegaments operatius que requereix l'abastament de la dinàmica derivada de la relació entre els entorns subjectius de la informació

En tots els casos s'haurà de reproduir de manera homogènia el procés model de fases que va de les dades a la integració global del tractament que d'aquestes s'efectua:

• Observar/captar informació
• Identificar i sintetitzar els indicadors
• Analitzar: infometria
• Representar: infografia
• Interpretar: experts
• Difondre-Proposar: presa de decisions
• Avaluar/entendre/corregir

Per a cadascun dels nivells operatius i per a cadascuna de les tipologies modals esmentades d'indicadors i adaptant-se a cadascun dels desplegaments operatius on s'emmarquin, el procediment operatiu preliminar a l'anàlisi (fase o moment operatiu de l'anàlisi 3r) consistirà en:

• l'observació de l'àmbit d'activitat de l'organització
• la detecció dels paràmetres descriptius d'aquesta activitat
• laidentificació de les relacions susceptibles de mesurar i dels paràmetres respectius
• l'elaboració dels indicadors que responen a la mesura d'aquestes relacions
• la recopilació i selecció de dades corresponents en funció als paràmetres descriptius.

A tall orientatiu podem detallar aquí que aquest operatiu en relació a l'elaboració d'indicadors haurà de comprendre les següents accions:

1. Detallar els diferents tipus i subtipus d'indicadors dins de cada grup de vigilància en base a la naturalesa de l'àmbit que es vol estudiar tot analitzant els índexs que agrupa cada subtipus d'indicador.
2. Considerar les fonts d'informació de les variables que relaciona cada indicador i explicar el càlcul dels diferents índexs que informen l'indicador.
3. Mostrar l'anàlisi que pot operar-se a partir de l'obtenció dels resultats dels càlculs.
4. Exemplificar les infografies que poden resultar d'aquesta anàlisi.
5. Avaluar les interpretacions possibles que podran derivar-se.
6. Plantejar la presentació d'aquestes interpretacions com fonts principals de decisió en la seva posició davant de les fonts alternatives d'informació tàcita en ordre a la fase d'execució dels òrgans directius de l'organització.

En resum, els apartats característics que habitualment presenta un informe d'anàlisi en base a indicadors reprodueixen els moments operatius analítics:

1. Dades bàsiques i fonts de dades

2. Descripció i càlcul

3. Representació

4. Interpretació

Aquests moments determinen en darrer terme els objectius de la rutina infomètrica consistents en la síntesi de:

a) Les sèries d'indicadors model per a cadascuna de les tipologies exposades.

b) Les operacions d'anàlisi susceptibles d'efectuar-se a partir de resultants inter-relacionals d'indicadors.

c) Les tècniques infogràfiques tractades en les diferents tipologies de vigilància

d) Les interpretacions potencials procedents i la jerarquia decisional establerta en base a la seqüència de resultats obtinguts al llarg de les operatives avaluades.

• La infometria constitueix el cos científico-disciplinar que avala la pràctica extensiva de la intel·ligència estratègica a qualsevol actividad productiva en qualsevol organització i proporciona la metodologia d’anàlisi sistemàtica de la informació.
• Els fonaments de l’anàlisi infomètrica són els nivells, els modes, els moments o fases i els desplegamentsoperatius que ordenen l'aplicació de les seves tècniques.

Figura 10: Nivells, modes, fases i desplegaments operatius de l'anàlisi infomètrica segons l'autor

Aaker, D.A. (1983). "Organizing a strategic information scanning system", California Management Review, Vol. 25, n°2, January, 76-83.

Abadal, E. (2002). Continguts de l'assignatura 'Mètodes i tècniques de recerca en Biblioteconomia i documentació'. Programa de "Doctorat en Informació i Documentació en l'Era Digital". UB. Curs 2002-2003.

Abbot, A. (1998). The system of professions: an essay on the division of expert labor.Chicago: University of Chicago Press

Aguilar, F. J.(1967)Scanning the business environment.New York: Macmillan.

Alavi, M.; Leidner, D. (1999). “Knowledge Management Systems: Emerging Views and Practices from the Field”. [Recurs electrònic]. En: Proceedings of the 32nd Hawaii International Conference on System Sciences. <http://csdl.computer.org/comp/proceedings/hicss/1999/0001/07/00017009.pdf.>. [Consulta: 17/07/2004].

Alavi, M.; Leidner D. (1999)."Knowledge Management and Knowledge Management Systems: Conceptual Foundations and Research issues". [Recurs electrònic]. En: MIS Quarterly, March 01, 2001. <http://static.highbeam.com/m/misquarterly/march012001/knowledgemanagementandknowledgemanagementsystemsco/>. [Consulta: 17/07/2004].

Almind, T.C; Ingwersen, P. (1997). "Informetric analysis on the World Wide Web: A methodological approach to "webometrics". Journal of Documentation, 53(4), 1997, pp. 404-426.

Amat, N. (1994). La documentación y sus tecnologías.Madrid: Pirámide.

AmericanProductivity & QualityCenter. (1995)Benchmarking: Leveraging best-practice strategies.Houston, TX: A.PQC. (Consortium Benchmarking Study Best-Practice Report).

AmericanProductivity & QualityCenter.(1997). Competitive and business intelligence: Leveraging information for action.Houston, TX: APQC. (Consortium Benchmarking Study Best-Practice Report).

AmericanProductivity & QualityCenter.(2000). Developing a successful competitive intelligence program: Enabling action, realizing results.Houston, TX: APQC. (Consortium Benchmarking Study Best-Practice Report).

Andreu, R; Sieber, S. (1999). "La gestión integral del conocimiento y del aprendizaje". Economía Industrial, nº 326. Madrid.

Ansoff, H. I.(1965). La estrategia de la empresa.Pamplona: IESE, Ediciones de la Universidad de Navarra.

Araújo, J.A.; Arencibia, R. (2002). "Informetría, bibliometría y cienciometría: aspectos teórico-prácticos". ACIMED. 04.2002.

Asabrand, D. (1998).¿Está la minería de datos lista para las masas?. Datamation, enero.

Ashton, W.B.; Sen, R.K. (1989). Using Patent Information in Technology Business Planning. Research Technology Management, enero-febrero.

Ashton, W.B.; Stacey, G. (1995). Technical intelligence in business:undestanding technology, threats and opportunities. International journal of Technology Management, V.10, Nº 1.

Ashton, W. B.; Klavans, R. (1997). Keeping abreast of science and technology: Technical intelligence for business.Columbus, OH: Battelle Press.

Association des professionnels de I'information et de la documentation; Association pour la promotion de I'intelligence économique; Syndicat national des prestataires et conseils en information.(1996). Intelligence économique: prestations de veille: Spécifications et exigences contractuelles minimales.Paris: ADBS.

Association frangaise de normalisation (AFNOR).(1998). Prestations de veille et prestations de mise en place dun systéme de veille.Norme XPX 50-053.Norme expérimentale.Paris: AFNOR.

Ayala, F.J. (1974). "The concept of biological progress". En: Ayala, F.J.; T. Dobzhansky. Studiesin the Philosophy of Biology.. London: Macmillan.

Bañegil, T.M.; Sanguino, R. (2003). "Gestión del conocimiento y estrategia". [En línia]. Madri+d, nº 19. Octubre-Noviembre, 2003.

<http://www.madrimasd.org/revista/revista19/tribuna/tribuna3.asp>. [Consulta: 21/07/2004]

Barclay, R. O.; Kaye, S. E. (2000)."Knowledge management and intelligence functions-a symbiotic relationship".En: J. P. Miller (Ed.): Millennium intelligence (pp. 155-170).Medford, NJ: CyberAge Books. 9

Barndt, Jr., W. D.(2000). "SCIP at the crossroads: A response to the Presidents message". Competitive Intelligence Magazine, 3(3), 39-42.

Baumard, P.(1991). Stratégie et surveillance des environnements concurrentielsParis: Masson.

Baumard, P.(1996). "From infowar to knowledge warfare: Preparing for the paradigm shift".En A. D. Campen, et al. (Eds.): Cyberwar: Security, strategy and conflict in the information age (pp. 147-160). Fairfax, VA: AFCEA International Press

Baumard, P.; Benvenuti, J.A. (1998) Compétitivité et systémes d'information: De l'outil danalyse au management stratégique.Paris: InterEditions.

Berenguer, J.M. (1982).Información tecnológica y función de inteligencia. Madrid: Libros Ogein: Fundación Empresa Pública.

Bergeron, P.(1995)."Observations sur le processus de veille et les obstacles á sa pratique dans les organisations".Argus, 24(3), 17-22.

Bergeron, P.(1996)."Information resources management".Annual Review of Information Science and Technology, 31, 263-300.

Bergeron, P.(2000a)."Government approaches to foster competitive intelligence practice in SMES: A comparativa study of eight governments".En: Proceedings of the 63rd ASIS Annual Meeting, 301-308.

Bergeron, P.(2000b)."Regional business intelligence: the view from Canada".Journal of Information Science, 26, 153-160.

Bergeron, P.(2000c).Veille stratégique et PME: Comparaison des politiques gouvernementales de soutien.Sainte-Foy, Québec: Presses de I'Université du Québec.

Bergeron, P.; Hiller C.A.(2002). "Competitive Intelligence". Annual Review of Information Science and Technology (ARIST02).Volume 36. 2002. Blaise Cronin, Editor. Asis&E.

Berkman, R.(1999a). "Comparing news alert services-part 1". The Information Advisor 11(10), 1-8.

Berkman, R. (1999b). "Choosing a business news alert service-part 2".The Information Advisor, 11(11), 1-8.

Bernhardt, D. C. (1999). "Consumer versus producer: Overcoming the disconnect between management and competitive intelligence".Competitive Intelligence Review, 10(3), 19-26.

Bexon, M; Stephens, D.; Pritchett, C. (2002). "Competitive intelligence: a career opportunity for the information professional in industry". Journal of Librarianship and Information Science, 34 (4), 187-196. Desembre.

Bierly, P. (1999). "Development of a Generic Knowledge Strategy Typology". Journal of Business Strategies, Vol. 16, N.' 1.

Bloom, J.L. (1997). "Japan as a Model for a National Approach to Business Intelligence". En: Ashton y Klavans (ed.,): Keeping abreast of Science and Technology. Battelle Press.

Bonthous, J.M. (1995). "Intelligence as learning". Competitive Intelligence Review, 6(1), 4-14."

Bonthous, J.M. (1994). "Understanding intelligence across cultures". International Journal of intelligence and Counter intelligence, 7, 275-311.

Boucher, D.(1998). "Processus de veille dans un centre de recherche".En Bergeron, R.; Tellier, S. (Eds.):Actes du colloque sur la veille technologique et stratégique.Pour des organisations intelligentes: Méthodes et outils de veille (pp. 93-101).Montréal: Université de Montréal, École de bibliothéconomie et des sciences.

Boucher, D.;Henry, V. (2000). "Intelligence technique et stratégique dans un centre de recherche et développement: organisation, méthodes et outils, perspectives de développement:le cas de France Télécom R&D". Revue d'intelligence économique, 6-7, 53-60

Boureston, J.(2000). "Using intelligent search agents for CI". Competitive Intelligence Magazine, 3(1), 32-36.

Bradford, S.C. (1934). "Sources of Information on Specific Subjects". Engineering, vol. 137.

Brandau, J.; Young, A. (2000). "Competitive intelligence in entrepreneurial and start-up businesses."Competitive Intelligence Review, 11(1), 74-84.

Brandenburger, A. M.; Nalebuff, B. J. (1997). Co-opetition. New York: Doubleday.

Breitzman, A. F. (2000). "Assessing an industrys R&D focus rapidly: A case study using data-driven categorization in a consumer products area"". Competitive Intelligence Review, 11(1), 58-64.

Brookes, B.C. (1989-1990)."Bibliometrics, Scientometrics, Infometrics.What are we talking about?" First International Conference on Bibliometrics and Theoretical Aspects of Information. Retrieval, agosto, Diepenbeek, Bélgica.

Brynjolfsson, E.; Kahin, B. (2000).Understanding the digital economy: Data, tools, and research. Cambridge, MA: MIT Press.

Buchanan, L.(1999)."The smartest little company in America".Inc., 21(1), 42-54.

Bui, T.; Lee, J. (1999). "An agent-based framework for building decision support systems". Decision Support Systems, 25, 225-237

Burwell, H.R(1999). Online competitive intelligence: Increase your profits using cyber-intelligence. Tempe, AZ: Faets on Demand.

Busha, Ch.H.; Harter, S.P. (1990).Métodos de investigación en bibliotecología: técnicas e interpretación. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

Callon, M.; Law, J.; Rip. A. (1986).Mapping the Dynamics of Science and Technology. Centre de Sociologie de I'Ecole des Mines de París. Londres: Macmillan.

Callon, M.; Courtial, J.P.; Turner, W. (1991a). "La méthode Leximappe: un outil pour l'analyse stratégique du développement scientifique et technique". En: Vinck (ed.): Gestion de la recherché. De Boeck, Bruselas.

Callon, M.; Courtial, J.P.; Laville, F. (1991b). "Coword analysis as a tool for describing the network of interaction between basic and technology research The case of polymer chemistry". Scientometrics, 31.

Callon, M.; Courtial, J.P.; Penan, H. (1993). La Scientométrie. Que sais-je?N. 2727. París: Presses Universitaires de France.

Callon, M; Courtial, J-P.; Penan, H. (1995). Cienciometría. El estudio cuantitativo de la actividad científica: de la bibliometría a la vigilancia tecnológica. Gijón: Ediciones Trea.

Camp, R.C. (1992). Le benchmarking pour atteindre I'excellence et dépasser vos concurrents. París: Editions d'Organisation..Traducció al castellà: Ediciones TREA, S.L. 1995.

Capurro, Rafael; Højrland, Birger (2003): "The Concept of Information". En: Blaise Cronin (Ed.): Annual Review of Information Science and Technology, Vol. 37, Medford, NJ: Information Today Inc., 343-411. Online: http://www.capurro.de/infoconcept.html

Cartier, Michel, (1999). 2005: La nouvelle société du savoir et son économie. [Recurs electrònic].;
<http://www.crmodyssey.com/Documentation/Documentation_PDF/2005_La_nouvelle_societe-du_savoir.pdf >. [Consulta: 17/7/2004)

Cartwright, D. L.; Boughton, R D., & Miller, S. W.1995Competitive intelligence systems: Relationships to strategie orientation and perceived usefuiness.Journal of Managerial Issues, 6, 420-434.

Cartwright, D.L.;Boughton, P.D.; Miller, S.W. (1995). "Competitive Intelligence Systems: Relationships to Strategic Orientation and Perceived Usefulness". Journal of Managerial Issues, Vol.VII, N.' 4,hivern.

Castañón, R.; Solleiro, J.L. (1998)."Evaluación de un Sistema de Monitoreo Tecnológico (SMT)". XIX Simpósio de Gestáo da Inovaçáo Tecnológica, Sáo Paulo.

Castells, P. E.; Salvador, M. R.; Bosch, R. M. (2000). "Technology mapping, business strategy, and market opportunities".Competitive Intelligence Review, 11(1), 46-57.

Cea, M. Á. (1998). Metodología cuantitativa: estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.

Chapus, E.; Lesca, H.(1997) "Implantation d'une veille stratégique en coopération en milieu de PMI".Systémes d'information et management, 2, 31-62.

Chase, L. (1998). Essential business tactics for the Net.New York: Wiley.

Cheng B, Titterington DM. (1994). "Neural networks: a review from a statistical perspective". Stat Sci 1994;9:2 -- 54.

Chesnais, F. (1986)."Science, technologie et compétitivité". STI Revue, N.' 1, París.

Chochrek, D.(2000). "Market the value ofyour competitive intelligence: An added role for the information center".Information Outlook, 4, 32-35.

Choo,C.W.; Auster, E. (1993)"Environmental scanning: Acquisition and use of information by managers".Annual Review of Information Science and Technology, 28, 279-314.

Choo, C. W. (1998a).Information management for the intelligent organization: The art of scanning the environment.2nd ed.Medford, NJ: Information Today.

Choo, C. W.(1998b). The knowing organization: How organizations use information to construct meaning, create knowledge, and make decisions.New York: OxfordUniversity Press.

Chu, S. (1999). "Competitive intelligence on the World Wide Web".En: Comrnunication jazz: Improvising the new internacional communication culture (pp. 237-243).Piscataway, NJ: IEEE.

Clerc, P. (1998/98)."Economic intelligence".En: Courrier, Y.; Large, A. (Eds.), World information report (pp. 304-317).Paris: UNESCO."

Clerc, P. (1998). Les PME et I'intelligence économique.Athéna, 5, ler semestre, 181-188.

Coburn, M. M. (1999).Competitive technical intelligence: A guide to design, analysis, and action.Washington, D.C./New York: American Cherflical Society/ OxfordUniversity Press.

Cohen, C. (2000). La surveillance de l'environnement de l'entreprise, la veille strategique et l'intelligence strategique: des concepts differents mais complementaires. [Recurs electronic]. <www.veilledulendemain.com/fichiers/wp598.pdf.> [Consulta: 21/07/2004]

Cornella, A. (1994). Los recursos de información. Madrid: McGraw-Hill/ESADE.

Cornella, A. (1996).Información digital para la empresa. Barcelona: Marcombo.

Cottrill, K. (1998)."Turning Competitive Intelligence into Business Knowledge". Journal of Business Strategy, Vol. 19. julioL/agost.

Courtial, J.P. (1989)."Comments on Leydesdorff's validation study of Leximappe". Scientometrics, 15.

Courtial, J.P. (1990). Introduction la scientométrie. París: Anthropos.

Courtial, J.P.; Schweighofer, M.G.; Turner, W.; Laville,F.; Sigogneuau, A. (1992)."L'analyse des mots associés, outil de veille scientifique et de pilotage de la recherché". En: Desvals; Don (Ed.). La veille technologique. París: Dunod.

Courtial, J.P.; De Looze, M.A.; Penan, H. (1993).Méthodologie de veille technologique: application au domaine de la fixation de l'azote.INRA, Economie et Sociologie Rurales, Méthodes &Instruments N.'4.

Courtial, J.P.; Sigogneau, A. (1995). "How to use scientific and technological information to reveal strategic technologies". Int.J. Technology Management, Special Issue on The Management of Technology Flows Across Industrial Boundaries, vol. 10, n. 1.

Courtial, J.P. Sigogneau, A.; Callon, M. (1997)."Identifyng Strategic Sciences and Technologies Througb Scientometrics". En: Ashton; Klavans (Ed.). Keeping Abreast of Science and Technology.Battelle Press, Columbus.

CRCI Midi-Pyrénées Service ARIST02. (2000)."Les pratiques des PMI de la région Midi-Pyrénées en matiére d'information stratégique et d'intelligence économique". Revue d'intelligence économique, 6-7, 29-35.

Cronin, B.; Davenport, E. (1993)."Social intelligence".Annual Review of Information Science and Technology, 28, 3-44.

Cronin, B.; Overfelt, K.; Fouchereaux, K.; Manzvanzvike, T.; Cha, M.; Sona, E.(1994). "The Internet and competitive intelligence: A survey of current practiceInternational". Journal ofinformation Management, 14, 204-222.

Cronin, B.; Crawford, H. (1999a)."Information warfare: Its application in military and civilian contexts".The Information Society, 15, 257-263.

Cronin, B.; Crawford, H. (1999b)."Raising the intelligence stakes: Corporate information warfare and strategic surprise".Competitive Intelligence Review, 10(3), 58-66.

Cronin, B. (2000)."Strategie intelligence and networked business".Journal of Information Science, 26, 133-138.

Da Silva, A.; Manriina, B.; Quoniam, L; Rostaing, H. (2000). "Searching for experts on the Internet".Competitive Intelligence Review, 11(4), 38-46.

Daft, R. L. (1998).Organization theory and design. 6a ed.Cincinnati, OH: South-WesternCollege Publishing.

Dane, F.C. (1997). Mètodes de recerca.Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 429 p. (Biblioteca Oberta, 5).

Davenport, E.; Cronin, B. (1994)."Competitive intelligence and social advantage".Library Trends, 43, 239-252.

Davenport, T. H. (1997).Information ecology: Mastering the information and knowledge environment.New York: OxfordUniversity Press.

Davenport, T. H.; Prusak, L.(1998). Working knowledge: How organizations manage what they know.Boston: HarvardBusinessSchool Press.

Davenport, T.; De Long, D.; Beers, M. (1998). Proyectos exitosos de gestión del conocimiento.Harvard Deusto Business Review.

Davenport, E.(2000). "Social intelligence in the age of networks". Journal of Information Science, 26, 145-152.

Dávila, A. (1999). "Nuevas herramientas de control: el cuadro de mando integral". Revista de antiguos alumnos. Setembre. IESE

Davis, J. C.(1999). "How volume, value, growth (VVG) analysis can work for you". Competitive Intelligence Review, 10, 41-54.

Davis, J. L.; Livny, E. (1994). "Monitoring Japanese scientific and technical information using JICST databases". Database, 17(3), 33-42.

De Solla Price, D. (1963). Little Science, big Science. Columbia, Nueva York.

De Woot, Ph. (1984). Le Management Stratégique des Groupes Industriels. París: Cabay-Económica.

Dedijer, S. (1999). "Doing business in a changed world: The intelligence revolution and our planetary civilization".Competitive Intelligence Review, 10(3), 67-78.

Degoul, P. (2000). "Introducción práctica a la problemática de la vigilancia tecnológica en las PYMES".Conferencia en LEIA, Centro de Desarrollo Tecnológico,. Vitoria: Parque Tecnológico de Miñano.

Del Castillo, M.D.; Barrios, J. (1998). "Descubrir el conocimiento en un proceso industrial". Datamation, enero.

Denning, D. E. (1999). Information warfare and security.Reading, MA: AddisonWesley; ACM Press.

Desvals, H.; Dou, H. (Ed.) (1992). La veille technologique.L'information scientifique, technique et industrielle. París: Dunod.

Díaz-Agero, C. (sd). "Indicadores sintéticos". [En línia]. En: Seminario sobre Metodología de los Indicadores Económicos".
<http://www.fuentesestadisticas.com/indicadores/iae.html.> [Consulta: 17/07/2004].

Dishman, P.; Nitse, P. (1999)."Disinformation usage in corporate communications: CI'ers beware". Competitive Intelligence Review, 10(4), 20-29.

Dejennane, S.; Dousset, B. (1995)."Tetralogie: étude bibliométrique sur le multimedia". VSST'95.Toulouse.

Dobzhansky, T.; Ayala, F.J.(1983). Evolución. Ediciones Omega, S.A. Universitat deCalifornia. Davis.

Dou, H. (2000). "Competitive intelligence for SMES. From intellectual concepts to actionable CI.Rules and good practices".Proceedings ofthe 63rd ASISAnnual Meeting, 301-308.

Dou, H. (1995). Veille technologique et compétitivité.Paris: Dunod.

Dou, H. J.M. (1997)."Technology watch and competitive intelligence: The European way". Competitive Intelligence Review, 8(1), 78-84.

Dousset, B.; Dkaki, T.; Mothe, J. (1998). Veille Scientifique et Technique sur Internet.Toulouse: IRIT, Université Paul Sabatier.

Dousset, B.; Rommens, M.; Sibue, D. (1995). "Application du logiciel de veille technologique Tetralogie aux huiles de Poisson". VSST'95. Toulouse

Duffey, W. S.(2000). "Competitive information collection: Avoiding legal land mines". Competitive Intelligence Review, 11(3), 37-53

Durand, Th. Farhi, F.; De Brabant, Ch (1997). "Organizing for Competitive Intelligence: The Technology and Manufacturing Perspective". En: Ashton; Klavans (ed.). Keeping Abreast of Science and Technology. Battelle Press, Columbus.

Dusoulier, N.; Ducloy, J.; Come, C. (1992)."INIST. une nouvelle stratégie en matiére d'information scientifique et technique". En: Desvals; Don (ed.). La veille technologique. París: Dunod.

Edvinson, L.; Malone, M. (1998). El Capital Intelectual. Bogotà: Editorial Norma.

Egghe, L.; Rousseau, R. (1990). Introduction to informetrics: quantitative methods in library, documentation and information science. Amsterdam: Elsevier Science.

Egghe, L.; Rousseau,R. (2002). "A general framework for relative impact indicators". Canadian Journal of Information and Library Science/Revue canadienne des sciences de l'information et de bibliothéconomie, vol. 27(1), (2002), 29-48

Elkana, Y.; Lederberg, J.; Merton, R.K.; Tackray, A.; Zuckerman, H. (1978) Toward A Metric of Science: The Advent of Science Indicators. New York, John Wiley & Sons, 350 p.

Elston, G. (2000). "Great analysis to impress your CEO: The SWOT analysis".Competia. 5. Retrieved February 1, 2001

Elvira, O. (1999). "El Data Mining: una herramienta de gestión empresarial".La empresa al día. N. 605, Barcelona

Engelsman, E.C.; Van Raan, A.EJ. (1994). "A patent-based cartography of technology".Research Policy, Vol. 23, N. 1, enero.

Eppen, G.D.; Gould, F.J.; Schmidt, C.P.; Moore, J.H.; Weatherford, L.R. (2000). Investigación de operaciones en la ciencia administrativa. Madrid: Prentice Hall, Pearson Education. 5ª Ed.

Escorsa, P.; De la Puerta, E.(1991). "La estrategia de la empresa: una visión de conjunto". Economia Industrial (núm.281, septiembre-octubre. Madrid: Centro de publicaciones, Ministerio de Industria, Comercio y Turismo.

Escorsa, P.; Valls, J. (1997).Tecnología e innovación en la empresa. Dirección y gestión. Edicions UPC, Barcelona.

Escorsa, P.; Maspons, R.; Rodríguez, M. (1988)."Mapas tecnológicos y estrategia empresarial". Economía Industrial, N. 319, Madrid.

Escorsa, P.; E.de la Puerta (1991) "La estrategia de la empresa: una visión de conjunto". A: Economia Industrial. Nº281, septiembre-octubre. Madrid: Centro de publicaciones, Ministerio de Industria, Comercio y Turismo

Escorsa, P.; Maspons, R.;Rodríguez, M. (2000)."Technology Mapping, Business Strategy and Market Opportunities".Competitive Intelligence Review, Vol. 1 1, N.' 1, març.

Escorsa, P.; Rodríguez, M. (2000)."La Inteligencia Tecnológica en la organización empresarial: instrumento para la toma de decisions".Revista de la Escuela de Economía y Negocios, Año II/N.' 4, abril.Buenos Aires: Universidad Nacional de General San Martín, San Martín, Provincia de Buenos Aires.

Escorsa, P.; Maspons, R.; Ortiz, I. (2000).La integración entre la gestión del conocimiento y la inteligencia competitiva: la aportación de los mapas tecnológicos. (En prensa).Espacios, Caracas, Venezuela.

Escorsa, P.; Maspons, R. (2001). De la vigilancia tecnológica a la inteligencia competitiva. Madrid: Prentice Hall, Pearson Education.

Escorsa P.; Maspons, R.; Ortiz, I. (2001). "Las unidades de Inteligencia/Conocimiento en el diseño de políticas científicas y tecnológicas".La sala de Lectura CTS+I de la Organización de estados iberoamericanos.

Escorsa, P. (2002). De la vigilància tecnològica a la intel·ligència competitiva [en línia]: conferència inaugural dels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC del segon semestre del curs 2001-2002 (15 de setembre de 2001). [Barcelona]: UOC.<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/escorsa0202/escorsa0202.html.> [Consulta: 12/07/2004].

Espasa, A. (2002). "Consideraciones econométricas para el análisis de la coyuntura económica". Documentos de trabajo, 02-12(01). Serie de Estadística y Econometría. Dept. de Estadística y Econometría. Madrid: Universidad Carlos III de Madrid.

Ettorre, B. (1995). “Managing competitive intelligence”. Management Review, 84, 15-19.

Evans, J. C. (1994).“U.S. business competitiveness and the intelligence community”. InternationalJournal of Intelligence and Counterintelligence, 7, 353-361.

Fahey, L.; Prusak, L. (1998).“The eleven deadliest sins of knowledge management”.California Management Review, 40.

Fahey, L. (1999). Competitors: Outwitting, outmaneuvering, outperforming. New York: Wiley.

Favier, L. (1998). Recherche et application d'une methodologie d'analyse de l'information pour l'intelligence economique: applications à un centre technique du secteur de la plasturgie. Tesi presentada a l'Université Lumière Lyon II per a l'obtenció del Doctorat de Ciències de la Informació I de la Comunicació. Director: Richard Bouché. <http://www.enssib.fr/bibliotheque/documents/theses/favier/favier.pdf.>. [Consulta: 21/07/2004]

Fernandez, E.; Montes, J. M.; Perez-Bustamante, G. O.; Vazquez, C. J. (1999). “Competitive strategy in technological knowledge imitation”.International Journal of Technology Management, 18, 535-548.

Fialka, J. J. (1997).War by other means: Economic espionage in America. New York: WW Norton.

Fink, A.;Schlake, 0. (2000).“Scenario management - An approach for strategic foresight”. Competitive Intelligence Review, 11(1), 37-45.

Finnigan, J. P. (1996). The managers guide to benchmarking: Essential skills for the new competitive-cooperative economy.San Francisco: Jossey-Bass.

Fleischer, C. S.; Bensoussan, B. (2000). “A FAROUT© way to manage the Cl analysis process”. Competia, 9. Retrieved February 1, 2001

Fraumann, E.(1997).Economic espionage: Security missions redefined. Public Administration Review, 57, 303-308.

Freeman, C. (1975).La teoría económica de la innovación industrial. Alianza Universidad, Madrid.

Friedman, G.; Friedman, M.; Chapman, C.;& Baker, J. S., Jr. (1997). The intel.ligence edge: How to profit in the information age.New York: Crown.

Fuld, L.M. (1985). Competitor intelligence.How to get it, how to use it. John Wiley&Sons, Nueva York.

Fuld, L. M.(1995).The new competitor intelligence: The complete resource for finding, analyzing, and using information about your competitors.New York: Wiley.

Fuld, L.M. (1999). “Competitive intelligence en the Web: Finding true net worth”.EContent, 22(4), 16-24.

Fuld, L. M. (2000a). “Foreword”. En: J. P. Miller (Ed.), Millennium intelligence (pp.1-2).

Medford, NJ: CyberAge Books.

Fuld, L. M. (2000b).What competitive intelligence is and is not!.[En línia]. Fuld&Company, Inc. <http://www.fuld.com/Company/CI.html.>- [Consulta: 17/07/2004].

Galvin, R. W.(1997). “Competitive intelligence at Motorola”.Competitive Intelligence Review, 8(1), 3-6.

García, J. (2004). "Inteligencia competitive y la gestión del conocimiento, horizontes de la información y la documentación en la empresa". El professional de la información, v13,n.2, marzo-abril.

Gee. Sherman (1981). Technology transfer, Innovation & International Competitiveness. Wiley&Sons, Nueva York.

Georgantzas, N. C.; Acar, W. (1995). Scenario-driven planning: Learning to manage strategic uncertainty.Westport, CT: Quorum Books.

Gibbons, P. T.; Prescott, J. E. (1996). “Parallel competitive intelligence processes in organisations”. International Journal of Technology Management,11, 162-178.

Gilad, B. (1994).Business blindspots: Replacing your companys entrenched and outdated myths, beliefs, and assumptions with the realities oftoday's markets.Chicago: Probus.

Gilad, B.; Gilad, T. (1988).The business intelligence system: A new tool for competitive advantage.New York: American Management Association.

Gilad, B. (1992).“What you don't know, can hurt you: formalising competitive intelligence activities”. Journal of AGSI.

Giménez, E. Roman A. (2001). “Vigilancia tecnológica e inteligencia competitiva: conceptos, profesionales, servicios y fuentes de información”.El profesional de la información, vol. 10, nº 5, maig 2001.

Gómez, I.; Sanz, E.; Méndez, A. (1990). “Utility of bibliometric analysis for research policy: A case study of Spanish research in neuroscience”.Research Policy, 19.

Gómez, I.; Fernández, M.T.; Zulueta, M.A.; Cami, J. (1995). “Analysis of biomedical research in Spain”. Research Policy, Vol. 24, N.' 3, maig.

González, G. (2002). "El papel de la información de patentes en la planificación estratégica de centros de investigación y desarrollo. Experiencia española". En: Seminario nacional de la OMPI sobre propiedad industrial, invenciones e información tecnológica. Montevideo, 13 y 14 de noviembre.

Graef, J. (1996).“Sharing business intelligence on the World Wide Web”. Competitive Intelligence Review, 7(1), 52-61.

Grant, R.M. (1991a).Contemporary Strategy Analysis.Blackwell, Oxford.

Grant, R.M. (1991b). “The Resource-Based Theory of Competitive Advantage: Inplications for Strategy Formulation”.California Management Review, primavera.

Grant, R.M. (1995). Dirección estratégica: conceptos, técnicas y aplicaciones.Cívitas, Madrid.

Griffiths, J.M..;Ying, D. W. (1993).Special libraries: Increasing the information edge.Washington, DC: Special Libraries Association.

Grosso, A. (2000). “The economie espionaje act: Touring the minefields”. Communications of the ACM, 43(8), 15-18.

Groupe Intelligence économique et stratégie des entreprises.(1994). Intelligence économique et stratégie des enterprises (pp. 3, 26).Paris: La Documentation

Guzmán, M.V. (1999). Patentometría: herramienta para el análisis de oportunidades tecnológicas. Tesis de doctorado. Gerencia de información tecnológica. Universidad de la Habana: Facultad de Economía.

Guzman M.V.;Sotolongo G., (2002). “Mapas tecnológicos para la estrategia empresarial. Situación tecnológica de la neisseria meningitidis”.ACIMED. Revista Cubana de los Profesionales de la Información y la Comunicación en Salud. Vol. 10, nº 4, juliol/agost, 2002.

Hall, H. (2000).“Online information sources: Tools of business intelligence?”.Journal of information Science, 26(3), 139-143.

Hamel, G. Prahalad, C.K. (1994). Competing for the Future. HarvardBusinessSchool Press, Boston.

Harkleroad, D.(1996).“Too many ostriches, not enough eagles”.Competitive Intelligence Review, 7(1), 23-27.

Hassanaly, P. (1992).“Les bases de données sur les brevets en veille technologique”. En Desvals; Don (ed.). La veille technologique, París: Dunod.

Hassid, L.; Jaeques-Gustave, P.; Moinet, N.(1997). Les PME face au défi de l'intelligence économique: Le renseignement sans complexe.Paris: DUNOD.

Hauschildt, J. (1994).“External adquisition of knowledge for innovations, a research agenda”. R&D Managment, Vol. 22, N.' 2.

Heding, H. (1993). “Business Intelligence: Systematised Intelligence in ten Multinationals Companies”.The journal of AGSI, Vol. 2, N.' 3.

Heiser, B. (1994). “Using R&D to t rn competition into allies”. Competitive Intelligence Review, Vol. 5, N.' 2.

Hendrick, L. G. J. (1996). “Is competitive intelligence getting the proper attention?”. Security Management, 40, 149-150.

Herring, J. P.(1996). Measuring the effectiveness of competitive intelligence: Assessing & communicatingCIs value to your organization.Alexandria, VA: Society of Competitive Intelligence Professionals.

Herring, J. P.(1998). “What is intelligence analysis?”.Competitive Intelligence Magazine, 1(2),13-16.

Herther, N. K.(1998). “Push and the politics of the Internet”. The Electronic Library, 16, 109-116.

Heyde, P. (1999). “La veille en PMI: Méthode et exemples”. En: Seminaire Intelligence Economique(1 décembre). Lyon.

Hoetker, G. (1999).”Patterns in patents: Searching the forest not the trees”. EContent, 22(5), 37-45.

Hohhof, B.(1994). "Developing information systems for competitive intelligence support." Library Trends, 43, 226-238.

Hohhof, B. (2000). “The information technology marketplace”.En: J. P. Miller (ed.): Millennium intelligence (pp. 133-154).Medford, NJ: CyberAge Books.

Hohhof, B.;Chitwood, L. (2000). “At a erossroads: Information professional to intelligence analyst”. Information Outlook, 4(2), 22-25.

Horowitz, R.(1999).“SCIP policy analysis: Competitive intelligence and the economie espionage act.”. Competitive Intelligence Review, 10(3), 84-89.

Hovis, J. H.(2000).“CI at Avnet: A bottom-Iine impact”.Competitive Intelligence Review, 11(3), 5-15.

Huarte, V.,(1989).“Las patentes como fuente de información sobre las empresas. Aplicación del análisis estadístico sobre búsquedas en línea”.Revista española de documentación científica, 12, 2, p. 141-153. Madrid.

Huarte, V.; Segura, P. "Les bases de dades sobre patents i el seu aprenentatge".Tecno 2000 N.' 35, Barcelona.

Hussey, D.; Jenster, P. (1999).Competitor intelligence.Chichester, U.K.: John Wiley.

Industry Canada.Research Publications Program. (1998).Recent jumps in patenting activities: Comparative innovative performance of major industrial countries, patterns and explanations.Working Paper number 27.Ottawa, Canada: Industry Canada.

Itami, H. (1986). Mobilizing the invisible Assets. HarvardUniversity Press, Cambridge, Massachusetts.

Ives, T. (1995). “An overview of the Internet for competitive intelligence professionals”.Competitive Intelligence Review, 6(1), 28-36.

Jakobiak, F. (1991). Pratique de la veille technologique.París: Les éditions d'organisation.

Jakobiak, F. (1992). Exemples commentés de veille tecnnologique. París: Les éditions d'organisation.

Jakobiak, F.; Dou, H. (1992). “De l'information doc mentaire a la veille technologique pour l'entreprise: enieux, aspects généraux et définitions”. En Desvals; Don (ed.): La veille technologique. París: Dunod.

Jakobiak, F. (1995a).L'Information scientifique et technique. Que sais-je? N.' 3015. París:Presses Universitaires de France.

Jakobiak, F.(1995b). “Evaluation de la veille technologique”.En: Colloque VSST. Toulouse.

Johnson, A.R.(1999).“When knowing news is good news”. Limras Marketfacts,18(4), 14-15.

Johnson, G.; Scholes, K. (2001). Dirección estratégica. Madrid: Prentice Hall, Pearson Education. 5ªEd.

Julien, P.A. (1995).“New technologies and technological information in small business”. Journal of business Venturing, 10, 459-475.

Julien, P.A. (1996). “Information control: A key factor in small business development”.En: International Council on Small Business 41st World Conference.Retríeved February 1, 2001.

Julien, P.A.; Lachance, R.; Raymond, L.; Jacob, R.; Ramangalahy, C. (1995). La veille technologique dans les PME manufacturiéres québécoises.(Report No. 95-05). Trois-Riviéres: UQTR: Groupe de recherche en économie et gestion des PME.

Julien, P.A.; Raymond, L.; Jacob, R.; Ramangalahy, C. (1997). “Information, stratégies et pratiques de veille technologique dans les PME”.Systémes d'information et management, 2, 63-83.

Kalb, C.(1999). “Beyond competitive intelligence: Repositioning SCIP”. Competitive Intelligence Review, 10(4), 1-2.

Kalb, C.(2000a).“Conducting intelligence ethically”.En J. P. Miller (Ed.): Millennium intelligence (pp. 189-202).Medford, NJ: CyberAge Books.

Kalb, C. (2000b). "Welcome to the 21st Century". Competitive Intelligence Review, vol. 11. nº 11.

Kallöf, B., Östblom., S (1993). Benchmarking.Editorial John Wiley & Sons

Kaplan, R.S.; Norton, D.P. (1996): The balanced scorecard. Harvard: HarvardBusinesSchool Press.

Kaplan, R. S.; Atkinson, A.A. (1998). Advanced Management Accounting. Third edition. Upper

Saddle River, NJ: Prentice Hall.

Kaplan, R.S; Cooper, R. (1998). Cost & Effect: Using Integrated Cost Systems to Drive Profitabilityand Performance. Boston, MA: HBS Press.

Kaplan, R.S.; Norton, D.P. (2001a). The Strategy-Focused Organization. Boston, MA: HarvardBusinessSchool Press.

Kaplan, R.S.; Norton, D.P. (2001b). "Transforming the balanced scorecard from performance measurement to strategic management: Part I". Accounting Horizons (March): 87–104.

Kassler, H. S.(1997). “Mining the Internet for competitive intelligence: How to track and sift for golden nuggets”. Online, 21(5), 34-64.

Kassler, H. S.(2000).“Competitive intelligence en the Internet: Going for the gold”.Information Outlook, 4(2), 37-42.

Kassler, H. S.; Sandman, M. A. (2000).“Information resources for intelligence”. En: J. P. Miller (ed.): Millennium intelligence (pp. 97-132).Medford, NJ: CyberAge Books."

Katzer, J.; Fletcher, P. T. (1992).“The information environment of managers”.Annual Review ofinformation Science and Technology, 27, 227-263.

Keim, J.Ph.. (1996). Rapport de stage : Mise en oeuvre de reseaux neuronaux dans un logiciel d¹analyse de l¹information scientifique et technique. Nancy, ISIAL-INIST, 93 p.

Kenji, E. (1998). "Desarrollo de indicadores estratégicos en ciencia y tecnología: principales problemas". En: Seminario sobre Evaluación de la Producción Científica.. Sao Paulo: Proyecto SciELO. 4 al 6 de marzo de 1998.

Kennedy, M. L. (1996). “Positioning strategie information: Partnering for the information age”. Special Libraries, 87, 120-131.

Klein, Ch. (1999).“Overcoming Net Disease: The risks in depending solely on the Internet for Competitive Intelligence Research”.FID Review, vol. 1, N.' 4/5.

Kline, D. (2000).“Discovering new value in intellectual property”. Harvard Business Review, 78, 54-66.

Klobas, J. E.; McGill, T. (1995). “Identification of technological gatekeepers in the information technology profession”. Journal of the American Society for Information Science, 46, 581-589.

Kodaman, F. (1992). “Technology fusion and the new R&D”. Harvard Business Review, Vol. 70, julio-agosto.

Kokubo, A. (1992). “Japanese competitive intelligence for R&D”. Research Technology Management, gener-febrer.

Kruskal, J.B. (1964).“Multidimensional scaling by optimizing goodness of fit to a nonmetric hypothesis”. Psychometrica, 28.

Kuhlmann, S. (1999). “Inteligencia distribuida: Cómo combinar la evaluación política, la prospectiva y la evaluación tecnológica”. En: The IPTS Report ,nº. 40, IPTS, Sevilla.

Kurtz, C. J. (2000). Business wargaming.Kappa White Paper.Laguna Hills, CA: KappaWest.

Lackman, C. L.; Saban, K.; Lanasa, J. M. (2000). “Organizing the competitive intelligence funetion: A benchmarking study”.Competitive Intelligence Review, 11(1),17-27.

Lafouge, T.; Le Coadic,Y.F.; Michel, Ch.(2002). Eléments de statistique et de mathématique de: infométrie, bibliométrie, médiamétrie, scientométrie muséométrie, webométrie: cours avec exemples et exercices corrigés. Villeurbanne: Presses de l'Enssib, École supérieure des sciences de l'information et bibliothèques, 2002.

Lancaster, F. W.; Loescher, J. (1994).“The corporate library and issues management”. Library Trends, 43, 159-169.

Laredo, Ph.; Vinck, D. (1991). “Préparer: la demarche danalyse stratégique et sa mise en oeuvre”. En: Vinck (ed.). Gestion de la recherche. Bruselas:De Boeck.

Laudon, K.C.; Laudon, J.P. (1991).Business Information Systems. Orlando, Florida: The Dreyden Press.

Lesca, H.; Raymond, L. (1993). “Expérimentation cfun systéme-expert pour I'évaluation de la veille stratéeiaue dans les PME”.Revue internationale PME, 6, 49-65.

Lesca, H. (1994a). “Veille stratégique, I'intelligence de l'entreprise“. Aster, Giéres.

Lesca, H. (1994b). “Veille stratégique pour le management stratégique: État de la question et axes de recherche”. Économies et sociétés, 28(5), 31-50.

Lesca, H.; Schuler, M. (1995). “Veille Stratégique: Comment ne pas étre noyé sous les informations?”. En :VSST'95, Toulouse.

Lesca, H. Dourai, R. (2003). Traque et remontée des informations de veille stratégique anticipative : une approche par la notion d'épanouissement de soi. [En línia]. Disponible a: <http://www.esa.upmf-grenoble.fr/etudiants/veille/vs-esa.htm >.[Consulta:17/07/04]

Levitas, E. Hitt. M. (1997). “Aprendizaje a través de las alianzas estratégicas”. Competitive Intelligence Review, Vol. 8, N.' 2.

Leydesdorff L. (1989). "The Relations Between Qualitative Theory and Scientometric Methods in Science and Technology Studies", Scientometrics, vol. 15, n.5-6, p. 333-347.

Leydesdorff, L. (1992). “A validation study of Leximappe y A reply to Courtial comments”. Scientometrics, 25.

López, J.A.; Luján, J.L. (2002). "Observaciones sobre los indicadores de impacto social". Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología, Sociedad e Innovación". Número 3/Mayo-Agosto.

Lotka, A. (1926). “The Frequency Distribution of Scientific Productivity”. Journal of WashingtonAcademy of Sciences, vol. 16, nº. 12.

Lucas, Th. (1997). “Le text mining fait parler automatiquement vos clients”.L'Usine Nouvelle, nº 2602.

Lucas, Th. (1996). “Aide a la decision.Le data minino decouvre des joyaux dans les bases de données”. L'Usine Nouvelle, nº' 2558.

Machado, W.; Lopes de Faria, L.; Oprime, P.C.; Gregolín, J.A. (1999). “Monitoramento de tecnologías de materiais utilizados em anéis de pistao de motores automotivos”. En: VIII Seminario LatinoIberoamericano de Gestión Tecnológica, ALTEC, Valencia.

Macías-Chapula, C.A. (1998). "Papel de la infometría y de la cienciometría y su perspectiva nacional e internacional". En: Seminario sobre Evaluación de la Producción Científica". Sao Paulo: Proyecto SciELO. 4 al 6 de marzo de 1998.

Maltrás, Bruno (2003). Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación análisis de la ciencia. Gijón: TREA.

Mallo, F. (1985) Análisis de componentes principales y técnicas factoriales relacionadas. León: Universidad de León.

March, I. "La medición del desempeño ante la innovación mediante el uso de indicadores y macroindicadores". Madri+d, nº. 20, desembre 2003-gener 2004.